American Me 1992 Edward James Olmos
Edward James Olmos, William Forsythe, Pepe Serna
La tradició de pel·lícules que presenten la presó com la universitat d'allò més sòrdid es extensa i compta amb títols remarcables.
American me s'hi inscriu, amb la peculiaritat que el protagonista i la comunitat humana que retrata son chicanos, és a dir, ciutadans nord-americans d'origen mexicà. De fet, American me és la biografia fílmica de Santana, un jove chicano que, a través de les bandes juvenils dels anys cinquanta, entra aviat al món dels reformatoris i d'aquí passa directament a la presó, on esdevé cap de la màfia mexicana que comparteix el control del tràfic de drogues, les extorsions i la prostitució amb la màfia negra i la dels blancs aris.
American me dóna veu a una minoria marginal dins del magma que són els Estats Units, i a la vegada parla del món ultraviolent de sempre de la màfia i de les seves lleis: qui no es fa respectar és trepitjat, només qui pega abans aconsegueix no rebre cops... Lleis de vida i de mort que, en el context d'una presó, encara s'endureixen més, si això es possible.
El rodatge es va fer en localitzacions reals (inclosa la presó de Folsom), de manera que tot, a la pel·lícula, denota la base d'apunts al natural que la fonamenta. La cinta, a més a més, en la línia d'un cert nou cinema nord-americà de denúncia social, vol tenir missatge: al final queda clar que ha mirat d'entendre (i denunciar) la gènesi de les més irracionals formes de delinqüència juvenil contemporània (els tiroteigs arbritraris des de cotxes fets per adolescents), i emet un "no" primari, però contundent, al món sense sortida de les bandes definitivament desballestat amb la presència de la droga. Per això, el llentguatge oral i visual que es fa servir és el dels progagonistes reals: violència, cruesa, falses justificacions. Un glop dur.
American me s'hi inscriu, amb la peculiaritat que el protagonista i la comunitat humana que retrata son chicanos, és a dir, ciutadans nord-americans d'origen mexicà. De fet, American me és la biografia fílmica de Santana, un jove chicano que, a través de les bandes juvenils dels anys cinquanta, entra aviat al món dels reformatoris i d'aquí passa directament a la presó, on esdevé cap de la màfia mexicana que comparteix el control del tràfic de drogues, les extorsions i la prostitució amb la màfia negra i la dels blancs aris.
American me dóna veu a una minoria marginal dins del magma que són els Estats Units, i a la vegada parla del món ultraviolent de sempre de la màfia i de les seves lleis: qui no es fa respectar és trepitjat, només qui pega abans aconsegueix no rebre cops... Lleis de vida i de mort que, en el context d'una presó, encara s'endureixen més, si això es possible.
El rodatge es va fer en localitzacions reals (inclosa la presó de Folsom), de manera que tot, a la pel·lícula, denota la base d'apunts al natural que la fonamenta. La cinta, a més a més, en la línia d'un cert nou cinema nord-americà de denúncia social, vol tenir missatge: al final queda clar que ha mirat d'entendre (i denunciar) la gènesi de les més irracionals formes de delinqüència juvenil contemporània (els tiroteigs arbritraris des de cotxes fets per adolescents), i emet un "no" primari, però contundent, al món sense sortida de les bandes definitivament desballestat amb la presència de la droga. Per això, el llentguatge oral i visual que es fa servir és el dels progagonistes reals: violència, cruesa, falses justificacions. Un glop dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada