Sweet and Lowdown 1999 Woody Allen
Sean Penn, Samantha Morton, Uma Thurman
.jpg)
El protagonista d'aquest film ès un guitarrista de jazz situat als anys 30 del segle XX, en una atmosfera similar a la de Bales sobre Broadway, La rosa púrpura del Caire i Dies de Ràdio.
Emmet Ray ès un heroi del jazz, inevitablement condemnat a viure sota l'ombra de Django Reinhardt, la música del qual escoltaren al llarg de la història, al costat del violí d'Stephan Grappeli. Pero no ès aquest el veritable tema de la pel·lícula. Un cop més, els fantasmes d'un personatge neuròtic, obsessiu i misogin apareixen retratats per un Woddy Allen que no interpreta cap paper en aquesta faula sobre l'autoestima de l'artista, i sobre la consciència de fracàs pel fet de no ser el número 1 de la propia disciplina professional. El tema, però, afecta personalment al director i ell mateix es reserva la primera i l'última escena del film, amb una declaraciò feta directament a la càmera que converteix el protagonista en un nou Zelig.
Malgrat el testimoni de suposats biògrafs i historiadors del jazz, mai no queda clar si Emmet Ray va existir o no en la realitat. Tan se val, perqué Allen fa d'aquest guitarrista una nova proyecciò del seus fantasmes, una caricatura ferotge i, al mateix temps, tendra d'un nou alter ego del cineasta.
Emmet Ray ès un heroi del jazz, inevitablement condemnat a viure sota l'ombra de Django Reinhardt, la música del qual escoltaren al llarg de la història, al costat del violí d'Stephan Grappeli. Pero no ès aquest el veritable tema de la pel·lícula. Un cop més, els fantasmes d'un personatge neuròtic, obsessiu i misogin apareixen retratats per un Woddy Allen que no interpreta cap paper en aquesta faula sobre l'autoestima de l'artista, i sobre la consciència de fracàs pel fet de no ser el número 1 de la propia disciplina professional. El tema, però, afecta personalment al director i ell mateix es reserva la primera i l'última escena del film, amb una declaraciò feta directament a la càmera que converteix el protagonista en un nou Zelig.
Malgrat el testimoni de suposats biògrafs i historiadors del jazz, mai no queda clar si Emmet Ray va existir o no en la realitat. Tan se val, perqué Allen fa d'aquest guitarrista una nova proyecciò del seus fantasmes, una caricatura ferotge i, al mateix temps, tendra d'un nou alter ego del cineasta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada