Aladdin 1992 John Musker i Ron Clements
Dibuixos animats
.jpg)
Des de la mort de Walt Disney, el 1966, l'empresa va entrar en un període de recessió fins a mitjans dels anys 80 del segle XX. Va ser aleshores quan, de la mà de Jeffrey Katzenber, l'estudi va canviar de línia. Es van recuperar els contes com a font d'inspiració dels guions i es va potenciar la inversió en pel·lícules d'acció real tan diferents però tan exitoses com El color del diner, Pretty Woman o Bon dia Vietnam.
Una de les claus de l'èxit, segons Katzenberg, va ser recuperar el vell esperit de l'estudi de fer productes adaptats a tots el públics. "Jo no faig pel·lícules per a nens. Faig pel·lícules per al nen que hi ha dins de cada home i de cada dona", afirma el directiu. Un altre dels punts clau, relacionat amb aquest intent de fer productes per a tots els públics, ha estat, segons ell, parar atenció als valors morals, al sentit del bé i del mal, sempre present a la filmografia de l'estudi.
Aladí respón a aquestes característiques. Ambientada en el mitic i exòtic regne àrab d'Agrabah, la pel·lícula narra les aventures d'un jove pobre, però enginyós, que somia amb casar-se algun dia amb la filla del sultà. El seu destí canvia quan el malvat visir del sultà Yafar recluta el jove Aladí per a què recuperi la llanterna meravellosa de les profunditats d'una cova.
Aladí i la llanterna màgica, forma part dels prop de dos-cents contes que conformen el recull Les mil i una nits. Es tracta de rondalles populars d'origen hindú, persa i àrab, amb orígens que es remunten fins al 850 abans de la nostra era. Aquests contes apareixen, per primer cop, entre 1704 i 1717, traduïts i editats en dotze volums per Antoine Galland.
Igual que amb La bella i la Bestia, s'ha tornat a utilitzar la tecnologia informàtica per determinades escenes, com el viatge d'Aladí a través de la cova de les meravelles o el complicat dibuix de la catifa màgica. De tota manera, l'elaboració de la pel·lícula continua sent bàsicament artesanal.
Una de les claus de l'èxit, segons Katzenberg, va ser recuperar el vell esperit de l'estudi de fer productes adaptats a tots el públics. "Jo no faig pel·lícules per a nens. Faig pel·lícules per al nen que hi ha dins de cada home i de cada dona", afirma el directiu. Un altre dels punts clau, relacionat amb aquest intent de fer productes per a tots els públics, ha estat, segons ell, parar atenció als valors morals, al sentit del bé i del mal, sempre present a la filmografia de l'estudi.
Aladí respón a aquestes característiques. Ambientada en el mitic i exòtic regne àrab d'Agrabah, la pel·lícula narra les aventures d'un jove pobre, però enginyós, que somia amb casar-se algun dia amb la filla del sultà. El seu destí canvia quan el malvat visir del sultà Yafar recluta el jove Aladí per a què recuperi la llanterna meravellosa de les profunditats d'una cova.
Aladí i la llanterna màgica, forma part dels prop de dos-cents contes que conformen el recull Les mil i una nits. Es tracta de rondalles populars d'origen hindú, persa i àrab, amb orígens que es remunten fins al 850 abans de la nostra era. Aquests contes apareixen, per primer cop, entre 1704 i 1717, traduïts i editats en dotze volums per Antoine Galland.
Igual que amb La bella i la Bestia, s'ha tornat a utilitzar la tecnologia informàtica per determinades escenes, com el viatge d'Aladí a través de la cova de les meravelles o el complicat dibuix de la catifa màgica. De tota manera, l'elaboració de la pel·lícula continua sent bàsicament artesanal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada