(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Alice i Martin

Alice et Martin 1998 André Téchiné
Juliette Binoche, Alexis Loret, Mathieu Amalric, Carmen Maura

La pel·lícula de Téchiné -qui ha dirigit també entre nosaltres, entre d'altres: A la boca no, La meva estació preferida, El joncs salvatges, Els lladres, Lluny, Els testimonis i La noia del tren- és una història tan complexa des d'un punt de vista psicològic com lírica des d'un punt de vista estètic. Una estilització constant i diàfana, que passa per l'observació gens neutra dels espais i les condicions climàtiques; una veritable geografia de les estacions; una filmació elegant i resignada del pas del temps. Vertebrada entorn de dues paternitats simètriques, el film té una primera part, explicada a través de Martin, en que s'intenta construir un temps futur, i una segona part, conduïda per Alice, en la qual es tracta de recompondre un temps trencat.

La narració girarà sobre la culpa i la possibilitat de redempció a partir d'un amor tal com el definia Paul Auster en una bella novel·la: "Jo havia saltat des del caire i llavors, al darrer instant, alguna cosa em va agafar a l'aire".

Pel·lícula faulkeriana, en el sentit que certs actes emocionals comporten desequilibris mentals, o per la manera en que es mostra la descomposició d'una famila a través de la metàfora de les estacions o de la culpa original que travessa a tota l'estirp, Alice i Martin és una bella i contemporània història d'amor, amb subtils apunts socials que ens mostra el desdoblament entre la ment i l'emoció, i la manera en què la primera tracta de jutjar l'altra o d'assumir les seves culpes fins a arribar a una feliç dissolució.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada