(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Allà lluny es veuen els núvols

Kauas pilvet karkaavat 1996 Aki Kaurismäki
Kati Outinen, Elina Salo, Kari Väänänen

Fidel a la seva poètica i al seu estil, el realitzador de La noia de la fàbrica de llumins torna a Finlàndia per explicar una trista història proletària protagonitzada per una parella de desocupats, acomiadats del seu treball, als quals la ficció de la història ofereix una sortida digna i autogestionada. Ara bé, que el nou relat d'aquest realitzador eclèctic, de mirada seca i expressió lacònica, ens proposi el desenllaç més explícit i optimista, no ens ha de portar a l'engany.

Estem, això sí, davant una pel·lícula que parla amb un llenguatge menys aspre i utilitza molt menys l'elipsis i el fora de camp, però de cap manera fuig del seu univers personal. Les seves formes antinaturalistes i al·lienes a la infecció sentimental es mantenen netes de tot el que pot ser accessori i converteixen cada pla en l'expressió sincera d'una mirada moral que intuïm insobornable.

L'eclecticisme musical de la banda sonora, però també de les influències i de les referències que el propi Kaurimäki desvetlla (40% De Sica, 30% meu, 20% Ozu, 10% Capra) torna a posar de relleu la gran capacitat del cineasta que ha fet de la síntesi, l'òsmosis i el mestissatge creatiu una font alimentària per al seu treball, però mai un recolçament mecànic ni un recurs cinèfil banal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada