Kauas pilvet karkaavat 1996 Aki Kaurismäki
Kati Outinen, Elina Salo, Kari Väänänen
.jpg)
Fidel a la seva poètica i al seu estil, el realitzador de La noia de la fàbrica de llumins torna a Finlàndia per explicar una trista història proletària protagonitzada per una parella de desocupats, acomiadats del seu treball, als quals la ficció de la història ofereix una sortida digna i autogestionada. Ara bé, que el nou relat d'aquest realitzador eclèctic, de mirada seca i expressió lacònica, ens proposi el desenllaç més explícit i optimista, no ens ha de portar a l'engany.
Estem, això sí, davant una pel·lícula que parla amb un llenguatge menys aspre i utilitza molt menys l'elipsis i el fora de camp, però de cap manera fuig del seu univers personal. Les seves formes antinaturalistes i al·lienes a la infecció sentimental es mantenen netes de tot el que pot ser accessori i converteixen cada pla en l'expressió sincera d'una mirada moral que intuïm insobornable.
L'eclecticisme musical de la banda sonora, però també de les influències i de les referències que el propi Kaurimäki desvetlla (40% De Sica, 30% meu, 20% Ozu, 10% Capra) torna a posar de relleu la gran capacitat del cineasta que ha fet de la síntesi, l'òsmosis i el mestissatge creatiu una font alimentària per al seu treball, però mai un recolçament mecànic ni un recurs cinèfil banal.
Estem, això sí, davant una pel·lícula que parla amb un llenguatge menys aspre i utilitza molt menys l'elipsis i el fora de camp, però de cap manera fuig del seu univers personal. Les seves formes antinaturalistes i al·lienes a la infecció sentimental es mantenen netes de tot el que pot ser accessori i converteixen cada pla en l'expressió sincera d'una mirada moral que intuïm insobornable.
L'eclecticisme musical de la banda sonora, però també de les influències i de les referències que el propi Kaurimäki desvetlla (40% De Sica, 30% meu, 20% Ozu, 10% Capra) torna a posar de relleu la gran capacitat del cineasta que ha fet de la síntesi, l'òsmosis i el mestissatge creatiu una font alimentària per al seu treball, però mai un recolçament mecànic ni un recurs cinèfil banal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada