L'aigle à deux têtes 1947 Jean Cocteau
Edwige Feullère, Jean Marais, Silvia Montfort
L'anarquista que ha assassinat el rei no pot assasinar la reina perquè s'ha enamorat d'ella. Vet aquí un tema romàntic, passional, poètic que, ben tractat, en aquest cas cinematogràficament, més que un conte o una faula, esdevé una manifestació de les més riques sensacions, amb contradiccions, que pot protagonitzar una persona. Jean Cocteau és un, o potser el millor, dels realitzadors creadors que ha donat el cinema francès al llarg de la història. El cinema que sap fer -i sempre ha fet- aquest home, és aquell que gaudeixen els espectadors exigents de sensacions i val·loracions vitals de la vida, de valors que tenen cabuda a la vida quotidiana però, tantes vegades, d'una manera insensible, inconscient i que tenen la particularitat de sensibilitzar-nos amb una realitat que és molt més crua del comportament i les raons que les motiven, que d'una manera amagada es rebutja per defectes inperdonables. L'àliga de dos caps és, doncs, l'obra per excel·lència que pot avorrir molt, però que cal afrontar com un repte a la garantia que si més que aguantar-la la fruïm, estarem en el camí de la sublimació, de la sensibilitat, d'aquella emoció que ens pot proporcionar l'incalculable plaer del saber cada vegada més com som i que cal fer per donar més contingut a la nostra projecció social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada