Alien: Resurrection 1997 Jean-Pierre Jeunet
Sigourney Weaver, Winona Ryder, Brad Dourit, J.E. Freeman
.jpg)
Dirigit pel co-responsable de Delicatessen i La ciutat dels nens perduts -juntament amb Marc Caro, aquí en tasques de disseny de producció-, el film planteja dues preguntes de molt difícil resposta: ¿Pot sobreviure una heroïna d'acció a la seva pròpia mort? i ¿Pot la quarta part d'una saga cinematogràfica ser un film excepcional? La resposta és afirmativa en tots dos casos.
L'acció comença 200 anys després del final d'Alien 3, entrega que és tancava amb una imtatge de xoc: Ripley, autosacrificant-se en un bany de foc, mentre un alien nadó s'obria pas entre les seves costelles. En la nau Auriga, un grup de sinistres científics assisteixen a la culminació d'un arriscat experiment: el que anomenen Clon 8, ha donat a llum un saníssim alien. El Clon 8 conserva tan bona forma física després del part que els científics decideixen perdonar-hi la vida.
Fascinats per la sinistra bellesa dels depredadors, els tripulants de l'Auriga no s'adonaran, fins que sigui massa tard, que el seu projecte de criar aliens està carregat de males vibracions. Establerta la seva situació bàsica, el film de Jeunet va directament al gra, en un climax sensacional que ocupa tres quartes parts del metratge del film i que està puntuat de moments tan poètics que l'espectador no pot deixar de pensar en el refinament visual estrictament europeu que el cineasta ha aportat al conjunt: la mort de la noia pirata sota l'aigua, la comunió amb la viscositat que emprèn el personatge de Sigourney Weaver en el segment final, el rostre de Brad Dourit convertit en gàrgola parlant dins d'una catedral fosca...
Lluentor formal i radicalitat de concepte converteixen aquest nou Alien en un dels millors films d'una saga que, per naturalesa, mai ha volgut transitar per camins fàcils.
L'acció comença 200 anys després del final d'Alien 3, entrega que és tancava amb una imtatge de xoc: Ripley, autosacrificant-se en un bany de foc, mentre un alien nadó s'obria pas entre les seves costelles. En la nau Auriga, un grup de sinistres científics assisteixen a la culminació d'un arriscat experiment: el que anomenen Clon 8, ha donat a llum un saníssim alien. El Clon 8 conserva tan bona forma física després del part que els científics decideixen perdonar-hi la vida.
Fascinats per la sinistra bellesa dels depredadors, els tripulants de l'Auriga no s'adonaran, fins que sigui massa tard, que el seu projecte de criar aliens està carregat de males vibracions. Establerta la seva situació bàsica, el film de Jeunet va directament al gra, en un climax sensacional que ocupa tres quartes parts del metratge del film i que està puntuat de moments tan poètics que l'espectador no pot deixar de pensar en el refinament visual estrictament europeu que el cineasta ha aportat al conjunt: la mort de la noia pirata sota l'aigua, la comunió amb la viscositat que emprèn el personatge de Sigourney Weaver en el segment final, el rostre de Brad Dourit convertit en gàrgola parlant dins d'una catedral fosca...
Lluentor formal i radicalitat de concepte converteixen aquest nou Alien en un dels millors films d'una saga que, per naturalesa, mai ha volgut transitar per camins fàcils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada