Alien 1979 Ridley Scott
Sigourney Weaver, Tom Skerrit, Veronica Cartwright, Harry Dean Stanton
.jpg)
Blade Runner demostraria, posteriorment, que el realitzador britànic no està molt interessat en explicar el futur, per reconstruir en imatges aquesta mena de visió premonitòria que la imaginació ofereix del temps que s'acosta. En aquest sentit, Blade Runner és bàsicament un film de sèrie negre i Alien és, en essència, una història nascuda entre el terror i el suspens. Les circumstàncies especificades en el film -molt concretament, la nau que sura per l'espai- i l'instant cronològic en que se situa la trama dramàtica són aspectes referencials que permeten, amb les seves possibilitats d'imaginació descriptiva, alimentar cinematogràficament la concepció bàsica del relat. Però no es pot oblidar l'espectacle visual que ofereix la precisa utilització dels efectes especials.
Sembla evident que la intenció essencial de la història, la de 7 personatges enfrontats amb la seva propia supervivència, en el limit tancat i gairebé insalvable d'una nau espacial, també s'haguès pogut realitzar a qualsevol altre lloc i qualsevol altre temps. Precisament per això, al llarg de la tensa narració, Alien recupera sovint el fet quotidià, com si en un moment concret la dimensió fictícia no fos més que un recurs arbitrari, del qual es pot prescindir fàcilment. Probablement, el punt determinant el trobem en el moment que el cerebre Mare diu no estar programat per combatre l'ésser aparegut. A partir d'aquest moment, la persona haurà de posar la seva capacitat cerebral per intentar defensar la seva vida.
Ridley Scott ha construït un film de terror primitiu, utilitzant els recursos essencials i suficients per aconseguir una angoixa claustrofòbica: éssers inquietants i situacions d'impacte sobtat que, en definitiva, són procediments narratius clàssics del gènere sense falsetats de cap mena. Val a dir que tot el muntatge del film, amb la seva atmosfera espacial, constitueix una possible proposta filosòfica existencial, i és una mostra avui inqüestionable de la lluita de l'home per la seva llibertat.
Sembla evident que la intenció essencial de la història, la de 7 personatges enfrontats amb la seva propia supervivència, en el limit tancat i gairebé insalvable d'una nau espacial, també s'haguès pogut realitzar a qualsevol altre lloc i qualsevol altre temps. Precisament per això, al llarg de la tensa narració, Alien recupera sovint el fet quotidià, com si en un moment concret la dimensió fictícia no fos més que un recurs arbitrari, del qual es pot prescindir fàcilment. Probablement, el punt determinant el trobem en el moment que el cerebre Mare diu no estar programat per combatre l'ésser aparegut. A partir d'aquest moment, la persona haurà de posar la seva capacitat cerebral per intentar defensar la seva vida.
Ridley Scott ha construït un film de terror primitiu, utilitzant els recursos essencials i suficients per aconseguir una angoixa claustrofòbica: éssers inquietants i situacions d'impacte sobtat que, en definitiva, són procediments narratius clàssics del gènere sense falsetats de cap mena. Val a dir que tot el muntatge del film, amb la seva atmosfera espacial, constitueix una possible proposta filosòfica existencial, i és una mostra avui inqüestionable de la lluita de l'home per la seva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada