(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Alice

Alice 1990 Woody Allen
Alec Baldwin, Mia Farrow, William Hurt, Joe Mantegna

Woody Allen torna a escollir un personatge en un moment de replantejament vital, i el personatge torna a ser femení, però aquesta vegada la història es decanta cap a una comèdia dramàtica amb una elegant presència del fantàstic per anar a parar als sentiments de pecat i mala consciència i a la dolça covardia dels que prefereixen les il·lusions per damunt de la lucidesa.

Alice és una dona de formació católica, casada des de fa 16 anys amb un individu ric, amable i atractiu. Sota la placidesa quotidiana, Alice se sap inquieta, sent que la seva vida no serveix per a res, que no torna de cap manera el que rep amb escreix i que potser no tot alló a que renuncia per convicció és tant dolent.

Enllà del guió, Allen sap fer nèixer la ingenuïtat i el desconcert en el rostre de Mia Farrow i aplega una impressionant galeria d'acompanyants que convoquen un cop més el seu univers existencial alhora tan novaiorquès i tan contemporani.

Es innegable que Woody Allen es va anar convertint en un cineasta amb un món propi, alhora autoreferencial i ric en matisos, amb capacitat per fer que, a les seves pel·lícules, actors, diàlegs, história, música, llum i escenari funcionin com un tot harmònic, amb un envejable aire de facilitat, d'haver de ser així i no de cap altra manera.

Així, el realitzador gaudeix de la qualitat d'una emprenta inconfusible, que l'acredita destacadament com un dels homes cabdals de la problemàtica intimista actual, en un seguit de històries arrelades a les constants de la vida quotidiana, en tot el que comporta: l'afinitat, contradicció i probables sortides a la inutilitat, en uns casos, i a la manca de sentit, en altres, d'aquest ventall de vivències que protagonitzem.

Però cal insistir en que la manca de profunditat de totes aquelles situacions i personatges que havia anat creant fins a aquell moment, l'allunyava, cada vegada amb menys dubtes, de l'inimitable Ingman Bergman que, segons ell, era el seu punt de referència creativa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada