Home From the Hill 1960 Vincente Minnelli
Robert Mitchum, Eleanor Parker, George Peppard
.jpg)
Sis anys després que Elia Kazan actualitzés algunes pàgines del Gènesi amb A L'est de l'Edèn, Vicente Minnelli va tornar a explorar el mite de Cain i Abel des de la base literària que li ofería la novel·la de William Humphrey, originàriament titulada Home from the hill. Literàriament no és cap maravella, però el treball dels habituals guionistes de Martin Ritt -la parella formada per Harriet Frank i Irving Ravetch- va transformar aquest material en un sòlid melodrama estructurat segons les directrius de Hollywood.
L'equip es va instal·lar a Texes, un paratge que sembla propici per al gènere del melodrama i els esperits tortuosos com els del protagonista del film. La primera seqüencia ja defineix aquest personatge: Viu dedicat a la caça, i la persecució de senglars ocupa un lloc jeràrquicament molt superior a de la seva família. Quan torna a casa, la decoració -farcida de tapisseries de cuir i vitrines plenes d'armes- corrobora aquesta impressió. El seu entorn familiar es fa encara més evident quan es perfilen els personatges que l'envolten: una dona sotmesa al seu tarannà masclista però protegida amb una actitud inaccesible sexualment i sentimentalment; un fill il·legitim que ha provocat la ruptura matrimonal; i un altre fill sobreprotegit per la mare i hipotecat com a instrument de xantatge sentimental en la seva confrontació amb el pare.
Rodat en un lluent metrocolor, i amb la dilatada perspectiva que confereix el cinemascope, Amb ell va arribar l'escàndol respon àmpliament a la vessant cinematogràfica-melodramàtica d'un director molt més conegut per les seves incursions en el gènere musical.
El film té elements identificadors molt punyents i oposats, en un guió molt hàbil confeccionat per a contentar a tothom -aspecte habitual al cinema nord-americà per a assolir l'èxit-, un fet constatat moltes vegades, i oblidat tot seguit, per les subtilitats que amaguen l'autèntica dimensió de valors que omplen els films d'aquestes característiques.
L'equip es va instal·lar a Texes, un paratge que sembla propici per al gènere del melodrama i els esperits tortuosos com els del protagonista del film. La primera seqüencia ja defineix aquest personatge: Viu dedicat a la caça, i la persecució de senglars ocupa un lloc jeràrquicament molt superior a de la seva família. Quan torna a casa, la decoració -farcida de tapisseries de cuir i vitrines plenes d'armes- corrobora aquesta impressió. El seu entorn familiar es fa encara més evident quan es perfilen els personatges que l'envolten: una dona sotmesa al seu tarannà masclista però protegida amb una actitud inaccesible sexualment i sentimentalment; un fill il·legitim que ha provocat la ruptura matrimonal; i un altre fill sobreprotegit per la mare i hipotecat com a instrument de xantatge sentimental en la seva confrontació amb el pare.
Rodat en un lluent metrocolor, i amb la dilatada perspectiva que confereix el cinemascope, Amb ell va arribar l'escàndol respon àmpliament a la vessant cinematogràfica-melodramàtica d'un director molt més conegut per les seves incursions en el gènere musical.
El film té elements identificadors molt punyents i oposats, en un guió molt hàbil confeccionat per a contentar a tothom -aspecte habitual al cinema nord-americà per a assolir l'èxit-, un fet constatat moltes vegades, i oblidat tot seguit, per les subtilitats que amaguen l'autèntica dimensió de valors que omplen els films d'aquestes característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada