Allonsanfan 1973 Paolo i Vittorio Taviani
Marcello Mastroiani, Lea Massari, Mismy Farmer
Allonsanfan pertany a un tipus de films en que es tracta de fer passar de moda el cinema entès com a confrontació d'idees i com a eina de combat. Es justament aquest el sentit del treball cultural dels germans Taviani, primer i a partir del 1954 al cinema.
Títol construït en base a la construcció de síl·labes de les dues primeres paraules de la Marsellesa, es concentra en la descripció del retorn als seus orígens (la burgesia rural) d'un dirigent dels carbonaris (grup de romàntics cultivats italians que volien aplicar a la Itàlia de la Restauració els ensenyaments de la Revolució Francesa i aliar-se contra l'aristocràcia), que és deixat en llibertat després de molts anys de pressó amb la intenció de seguir-lo d'amagat i que porti la policia a l'amagatall del cap de la secta. Ell, però, no tornará a la lluita sinó que es retirará a la gran casa de la seva acomodada familia.
La història i la política tornen a ser els eixos per a la crítica del present de la realitat italiana feta en clau de paràbola. Però els Taviani no són uns panfletaris que s'aprofiten del cinema: La seva aproximació al col·lectiu passa pel lirisme, l'aprofundiment en la persona i pel tractament, apassionat, distanciat i lúcid. Aquí els ajuda la ductilitat d'un Marcello Mastroianni, que es presta bé a l'ingrat paper d'antiheroi.
Es tracta, doncs, d'un film històric ambientat en una època política molt concreta del segle XIX, els autors del qual, ben coneguts dels aficionats al cinema, van voler convertir en una paràbola actualitzada.
Representativa de la manera d'entendre el cinema dels germans Taviani, aquesta reflexió sobre la lluita de classes i la revolució es caracteritza per un gran treball artístic de Marcello Mastroianni, que en aquest film s'allunya de qualsevol connotació còmica per integrar-se molt bé en la història.
Títol construït en base a la construcció de síl·labes de les dues primeres paraules de la Marsellesa, es concentra en la descripció del retorn als seus orígens (la burgesia rural) d'un dirigent dels carbonaris (grup de romàntics cultivats italians que volien aplicar a la Itàlia de la Restauració els ensenyaments de la Revolució Francesa i aliar-se contra l'aristocràcia), que és deixat en llibertat després de molts anys de pressó amb la intenció de seguir-lo d'amagat i que porti la policia a l'amagatall del cap de la secta. Ell, però, no tornará a la lluita sinó que es retirará a la gran casa de la seva acomodada familia.
La història i la política tornen a ser els eixos per a la crítica del present de la realitat italiana feta en clau de paràbola. Però els Taviani no són uns panfletaris que s'aprofiten del cinema: La seva aproximació al col·lectiu passa pel lirisme, l'aprofundiment en la persona i pel tractament, apassionat, distanciat i lúcid. Aquí els ajuda la ductilitat d'un Marcello Mastroianni, que es presta bé a l'ingrat paper d'antiheroi.
Es tracta, doncs, d'un film històric ambientat en una època política molt concreta del segle XIX, els autors del qual, ben coneguts dels aficionats al cinema, van voler convertir en una paràbola actualitzada.
Representativa de la manera d'entendre el cinema dels germans Taviani, aquesta reflexió sobre la lluita de classes i la revolució es caracteritza per un gran treball artístic de Marcello Mastroianni, que en aquest film s'allunya de qualsevol connotació còmica per integrar-se molt bé en la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada