(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Alegre, ma non troppo

Alegre, ma non troppo 1994 Fernando Colomo
Pere Ponce, Penélope Cruz, Oscar Ladoire, Rosa Maria Sardà

Mentre encara resonaven els acords d'El piano a las orelles dels espectadors barcelonins, vet aquí que ens arribava un altra pel·lícula amb la música com a teló de fons. Però Alegre, ma non troppo no és cap drama de sentiments encesos i transcedents sinó, més aviat, una modesta i simpàtica comèdia on els embolics són tan enrevessats com la forma de l'instrument -la trompa- que toca el seu protagonista; un jove que sempre ha mantingut relacions homosexuals i que un bon dia topa amb una noia esbojarrada i un punt excèntrica que literalment li capgira tota l'existència. A partir d'aquesta trobada, tot són confusions en el cap del pobre músic (una excel·lent creació de Pere Ponce), que no pot evitar sentir-se atret per l'extraordinària vitalitat de la seva amiga (Penélope Cruz), mentre tot s'acaba de complicar per l'entrada en joc dels pares.

L'encert del guió i de l'efectiva orquestació del director (Fernando Colomo) radica a saber aconseguir un munt d'escenes elegants i alhora trepidants, amb l'inestimable ajut d'un afinadíssim quartet protagonista. Tota bona comèdia ha de jugar for en el capítol de les interpretacions, i el director de La línia del cielo, s'anota un bon punt amb la seva tria: pel que fa als veterans, Oscar Ladoire i una impetuosa Rosa Maria Sardà; tots dos actors de raça com n'hi ha pocs.

I entre els novells, un Pere Ponce que es consolida com a excel·lent intèrpret de comèdia i una Penèlope Cruz cada vegada més allunyada, a aquestes alçades, dels relliscosos terrenys de les joves revelacions i més a prop del magnetisme, el carisma i el charme de les grans estrelles. Els frenètics duets, trios i quartets d'aquesta enjogassada colla de generosos actors són, sense dubte, el principal atractiu d'un saludable divertimento, desinhibit i sense pretensions, que de ben segur proporcionarà una bona estona als amants de la comèdia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada