The Drowning Pool 1975 Stuart Rosenberg
Paul Newman, Joanne Woodward, Tony Franciosa
.jpg)
En el punt culminant de la moda dels agents secrets hipersofisticats -James Bond i derivats-, el realitzador nord-americà Jack Smight va proposar, amb Harper, un radical retorn a les arrels del cinema negre. Inspirat en una novel·la de Ross Mc Donald -pseudònim de Kenneth Millar-, el film està protagonitzat per Paul Newman en la figura de Lew Archer, un detectiu no llunyà als místics Sam Spade o Philip Mac Donald. D'altra banda, si quedava algun dubte respecte els orígens del projecte, Lauren Bacall n'és la principal intèrpret femenina.
Econòmicament, l'èxit d'aquesta operació va propiciar un cert renaixement del gènere i, ben aviat, van aparèixer Tony Rome -un personatge interpretat per Frank Sinatra i dirigit per Gordon Douglas, en un film amb aquest tìtol-, Peter Gun a la pel·lícula homònima de Blake Edwards o una desmitificadora dimensió del mateix Philip Marlowe, realitzada per Robert Altman, a El llarg adéu.
Amb l'aigua al coll és l'adaptació de la segona de les novel·les basades en el personatge de Lew Archer, desencisat de la societat i progressivament involucrat en conflictes d'ordre ecològic, com els que interessaven a Ross Mac Donald i la seva esposa, la també novel·lista Margaret Millar.
Concretament, en el film que ens ocupa, el personatge es veu involucrat per una ex-amant en un brut afer centrat en el sector del petroli, amb derivacions esteses a conflictes familiars. D'acord amb els recursos propis del gènere, la troca s'embolica fins a límits gairebé incomprensibles que condueixen no sols a la resolució d'un enigma, sino al retrat de la corrupció de tot un sector de la societat, representat per diverses generacions de la família que teixeix una teranyina en la qual el protagonista está a punt de convertir-se en l'única víctima. Aixó no obstant, la presència d'un director com Stuart Rosenberg, specialitzat en la fotogènia de Newman, desdibuixa el conjunt en favor d'un protagonista que no és glamour precisament el que necessita per resultar convincent davant els ulls de l'espectador.
Econòmicament, l'èxit d'aquesta operació va propiciar un cert renaixement del gènere i, ben aviat, van aparèixer Tony Rome -un personatge interpretat per Frank Sinatra i dirigit per Gordon Douglas, en un film amb aquest tìtol-, Peter Gun a la pel·lícula homònima de Blake Edwards o una desmitificadora dimensió del mateix Philip Marlowe, realitzada per Robert Altman, a El llarg adéu.
Amb l'aigua al coll és l'adaptació de la segona de les novel·les basades en el personatge de Lew Archer, desencisat de la societat i progressivament involucrat en conflictes d'ordre ecològic, com els que interessaven a Ross Mac Donald i la seva esposa, la també novel·lista Margaret Millar.
Concretament, en el film que ens ocupa, el personatge es veu involucrat per una ex-amant en un brut afer centrat en el sector del petroli, amb derivacions esteses a conflictes familiars. D'acord amb els recursos propis del gènere, la troca s'embolica fins a límits gairebé incomprensibles que condueixen no sols a la resolució d'un enigma, sino al retrat de la corrupció de tot un sector de la societat, representat per diverses generacions de la família que teixeix una teranyina en la qual el protagonista está a punt de convertir-se en l'única víctima. Aixó no obstant, la presència d'un director com Stuart Rosenberg, specialitzat en la fotogènia de Newman, desdibuixa el conjunt en favor d'un protagonista que no és glamour precisament el que necessita per resultar convincent davant els ulls de l'espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada