North by Northwest 1959 Alfred Hitchcock
Cary Grant, Eva Marie Saint, James Mason, Martin Landau
.jpg)
S'ha escrit moltes vegades que aquesta pel·lícula és la més popular de Hitchcock, al costat de Vertigen, Psicosis i La finestra indiscreta; que va nèixer com una mena de compendi de tota l'etapa nord-americana anterior a ella de l'autor, inaugurada el 1940 amb Rebecca. Certament, hi ha molt de cert en aquesta definició, ja que alguns dels temes més estimats de Hitchcock -el fals culpable, l'enfrontament amb una organització, la culpa i la mentida, la utilització dels sentiments amorosos- i diversos remodelatges de situacions -i fins i tot d'escenes- clàssiques de la seva filmografia hi són presents.
Però també és lícit prendre Amb la mort als talons com un divertiment de regust més sàdic del que es pot pensar a primera vista, en el qual un home d'aparença normal, terriblement quotidià i poc arriscat a la seva vida social, rep totes les agressions imaginables.
El protagonista no s'allunya massa del característic heroi innocent que es veu obligat a demostrar la culpabilitat d'altres per assegurar la seva pròpia llibertat. Això no obstant, la precipitació amb què els esdeveniments se succeixen en aquest film el distancia de molts treballs anteriors del cineasta per erigir-se en una brillant antologia de seqüències exemplars.
D'entrada, després d'uns excel·lents títols de crèdit que donen una pista sobre el complex engraellat que defineix el film, el mateix Hitchcock -en la seva breu aparició- es queda sense poder pujar a l'autobus.
Adverteix, doncs, que qui perdi el ritme quedarà fora d'un relat en què els personatges es troben en un moviment constant, ja sigui psíquic o físic, com a la seqüència de la persecució d'una avioneta fumigadora en un espai immens, o les últimes escenes -on Gary Grant s'enfronta a James Mason en un duel interpretatiu antològic-, amb la referència a l'arquitecte Frank Lloyd Wright i la utilització del Mont Rushmore com a escenari espectacular que culmina una altra de les obres cabdals del mestre dels suspens.
El cèl·lebre Mac Guiffin hitchcoknià, és el desenvolupament d'una trama tan aparentment absurda con internament subjecta a una lògica implacable.
Però també és lícit prendre Amb la mort als talons com un divertiment de regust més sàdic del que es pot pensar a primera vista, en el qual un home d'aparença normal, terriblement quotidià i poc arriscat a la seva vida social, rep totes les agressions imaginables.
El protagonista no s'allunya massa del característic heroi innocent que es veu obligat a demostrar la culpabilitat d'altres per assegurar la seva pròpia llibertat. Això no obstant, la precipitació amb què els esdeveniments se succeixen en aquest film el distancia de molts treballs anteriors del cineasta per erigir-se en una brillant antologia de seqüències exemplars.
D'entrada, després d'uns excel·lents títols de crèdit que donen una pista sobre el complex engraellat que defineix el film, el mateix Hitchcock -en la seva breu aparició- es queda sense poder pujar a l'autobus.
Adverteix, doncs, que qui perdi el ritme quedarà fora d'un relat en què els personatges es troben en un moviment constant, ja sigui psíquic o físic, com a la seqüència de la persecució d'una avioneta fumigadora en un espai immens, o les últimes escenes -on Gary Grant s'enfronta a James Mason en un duel interpretatiu antològic-, amb la referència a l'arquitecte Frank Lloyd Wright i la utilització del Mont Rushmore com a escenari espectacular que culmina una altra de les obres cabdals del mestre dels suspens.
El cèl·lebre Mac Guiffin hitchcoknià, és el desenvolupament d'una trama tan aparentment absurda con internament subjecta a una lògica implacable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada