America, America 1964 Elia Kazan
Stathis Giallelis, Frank Wolf, Harris Davis, Elena Karam
La biografia del realitzador d'Esplendor en la gespa és extensa i apassionant, però està inevitablement marcada per la seva actitud durant la Caça de Bruixes que, al mateix temps, també va condicionar una filmografia posterior en la qual sobresurt reiteradament -sota diverses formes- el tema de la delació.
Amèrica, Amèrica defuig en primera instància aquesta tendència, però busca justificacions indirectes per mostrar l'esperit de l'home que s'ha fet a ell mateix amb molta força de voluntat, cosa que va fer d'aquest film un veritable fresc sociològic.
El to, recolzat per una esplèndida fotografia en blanc i negre, i la presència d'actors no professionals, és documental, però l'estructura respon a profunds criteris dramatúrgics sorgits d'un primer guió original de Kazan, que no amaga al seu caràcter obertament autoindulgent. Salts en el temps, símbols ideològics i retrats psicològics intensos és conjuguen així en aquest gran retaule que parteix de la memòria individual per adquirir una dimensió exemplarment col·lectiva.
Amèrica, Amèrica defuig en primera instància aquesta tendència, però busca justificacions indirectes per mostrar l'esperit de l'home que s'ha fet a ell mateix amb molta força de voluntat, cosa que va fer d'aquest film un veritable fresc sociològic.
El to, recolzat per una esplèndida fotografia en blanc i negre, i la presència d'actors no professionals, és documental, però l'estructura respon a profunds criteris dramatúrgics sorgits d'un primer guió original de Kazan, que no amaga al seu caràcter obertament autoindulgent. Salts en el temps, símbols ideològics i retrats psicològics intensos és conjuguen així en aquest gran retaule que parteix de la memòria individual per adquirir una dimensió exemplarment col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada