Indiana Jones: Raiders of the Lost Ark 1981 Steven Spielberg
Harrison Ford, Karen Allen, Wolf Kahler, Paul Freeman
.jpg)
El fet que Spielberg decidís rodar una personal versió de Peter Pan aclareix alguns equívocs creats al voltant de la seva filmografia. L'excès tècnic de Hook és la definitiva demostració de la identificació existent entre aquest heroi infantil i el realitzador nord-americà -un altre personatge en sí mateix, tant o més mitològic que l'anterior- que també es resisteix a crèixer. Per aquest motiu, bona part dels seus films proposen retorns a la infantesa, viatges nostàlgics a la recerca d'elements perduts en el temps.
Aquest és el cas de A la recerca de l'arca perduda, una col·laboració entre Spielberg i George Lucas, amb la finalitat de traslladar l'esperit mitològic de La guerra de les galaxies a la figura d'un aventurer dotat -com Superman o Batman- de una doble personalitat. Sota l'aparença d'un timid i erudit professor universitari, que ensenya arqueologia es troba, efectivament, el carismàtic Indiana Jones del barret i el fuet, síntesi del cinema d'acció vehiculat per Hollywood a través dels serials.
Els amants del cinema d'aventures poden trobar en aquest film nombroses situacions i cites perfectament identificables. Tampoc són alienes les lectures mitològiques d'aquesta proposició de retornar a les mans divines tot allò que els homes poden profanar. El film ens fa pensar en un còmic, al qual, vinyeta darrera vinyeta, Indiana demostra una gran habilitat i eficiència, la seva despreocupació i agilitat. Quan entrem a l'aventura, es recorden les pel·lícules genuines dels Keystone o les impecables descripcións de Ford a l'entorn d'una diligència, però també les heroïcitats d'un James Bond que barreja imaginació amb fantasia, agressivitat i passió, i com deiem molts, altres elements de la història cinematogràfica.
Aquest és el cas de A la recerca de l'arca perduda, una col·laboració entre Spielberg i George Lucas, amb la finalitat de traslladar l'esperit mitològic de La guerra de les galaxies a la figura d'un aventurer dotat -com Superman o Batman- de una doble personalitat. Sota l'aparença d'un timid i erudit professor universitari, que ensenya arqueologia es troba, efectivament, el carismàtic Indiana Jones del barret i el fuet, síntesi del cinema d'acció vehiculat per Hollywood a través dels serials.
Els amants del cinema d'aventures poden trobar en aquest film nombroses situacions i cites perfectament identificables. Tampoc són alienes les lectures mitològiques d'aquesta proposició de retornar a les mans divines tot allò que els homes poden profanar. El film ens fa pensar en un còmic, al qual, vinyeta darrera vinyeta, Indiana demostra una gran habilitat i eficiència, la seva despreocupació i agilitat. Quan entrem a l'aventura, es recorden les pel·lícules genuines dels Keystone o les impecables descripcións de Ford a l'entorn d'una diligència, però també les heroïcitats d'un James Bond que barreja imaginació amb fantasia, agressivitat i passió, i com deiem molts, altres elements de la història cinematogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada