Alamo Bay 1985 Louis Malle
Ed Harris, Amy Madigan, Hon Nguyen
Texas, una petita localitat de pescadors anomenada Alamo Bay. Finals de la dècada dels 70. El Vietnam encara està present en la conciència col·lectiva dels nord- amèricans. Molts refugiats vietnamites es tralladen als Estats Units per buscar una nova oportunitat. La majoria s'instal·len a les costes, treballen durament com a pescadors per aconseguir diners amb els seus propis vaixells. La població més reaccionària esclata: els seus antícs enemics s'instal·len a les seves terres i, a més a més, els deixen sense feina. Aquest és el punt de partida près a Alamo Bay per Louis Malle, cineasta francès singular per la sensibilitat que ha mostrat al llarg de la seva filmogràfia en temes molt diferents. Amb aquest film toca la nafra d'una problemàtica conflictiva que va esquitxar de sang les terres texanes des del 1979 fins el 1981.
La postura del realitzador és excesivament respetuosa, en moltes ocasions dóna privilegi a la història passional entre la parella protagonista -una dona que ajuda els vientamites i un home que lluita contra ells- pel damunt del problema que els envolta. Malle defuig lluïdament el pamflet per inclinar-se per la crònica pausada, quasi trista, d'un seguit de personatges enfrontats a l'odi irracional que anirà esclatant progressivament. La mirada de Malle és perfectament vàlida, renega d'argumentacions estereotipades per mostrar les causes i els desencadenants d'una situació històricament irracional; que els vietnamites refugiats s'instal·lin en unes terres poblades per persones que encara lluitan moralment contra ells, és una situació radicalment atípica que ha sabut reflectir amb poques paraules i imatges condensades.
Alamo Bay planteja el tema del Vietnam a partir de les seves derivacions posteriors. Desgraciadament, un rètol indicatiu col·locat sobre l'últim pla congelat sembla voler fer-nos creure que tot ha estat superat i un bon nombre de refugiats vietnamites treballen tranquil·lament al Golf de Texas, sense haver d'enfrontar-se al racisme i la manca de feina, una valoració final que contradiu el que veiem a les imatges, i que va provocar la decisió del realitzador de tornar al seu país d'origen, per la manca de comprensió dels nord-americans a la seva capacitat, amb un final que s'intueix impossat.
La postura del realitzador és excesivament respetuosa, en moltes ocasions dóna privilegi a la història passional entre la parella protagonista -una dona que ajuda els vientamites i un home que lluita contra ells- pel damunt del problema que els envolta. Malle defuig lluïdament el pamflet per inclinar-se per la crònica pausada, quasi trista, d'un seguit de personatges enfrontats a l'odi irracional que anirà esclatant progressivament. La mirada de Malle és perfectament vàlida, renega d'argumentacions estereotipades per mostrar les causes i els desencadenants d'una situació històricament irracional; que els vietnamites refugiats s'instal·lin en unes terres poblades per persones que encara lluitan moralment contra ells, és una situació radicalment atípica que ha sabut reflectir amb poques paraules i imatges condensades.
Alamo Bay planteja el tema del Vietnam a partir de les seves derivacions posteriors. Desgraciadament, un rètol indicatiu col·locat sobre l'últim pla congelat sembla voler fer-nos creure que tot ha estat superat i un bon nombre de refugiats vietnamites treballen tranquil·lament al Golf de Texas, sense haver d'enfrontar-se al racisme i la manca de feina, una valoració final que contradiu el que veiem a les imatges, i que va provocar la decisió del realitzador de tornar al seu país d'origen, per la manca de comprensió dels nord-americans a la seva capacitat, amb un final que s'intueix impossat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada