East of Eden 1954 Elia Kazan
James Dean, Julie Harris, Raymond Masey, Burt Ives
.jpg)
Tot i que A l'est de l'Edèn consta com una adaptació de la novel·la homònima de John Steinbeck, Elia Kazan es va limitar a utilitzar les 80 darreres pàgines del llibre com a substrat de la seva versió cinematogràfica. El prestigiós realitzador teatral i cinematogràfic, rehabilitat davant la indústria amb l'Oscar que va obtenir per La llei del silenci després de la delació dels seus companys de militància comunista durant la caçera de bruixes, ja havia treballat amb Steinbeck a propòsit del guió de Viva Zapata. Però en aquesta crònica familiar d'uns pagesos de Monterrey, el realitzador hi va veure un exel·lent material de reflexió autobiogràfica.
La frontera entre el bé i el mal, respectivament identificats en la figura dels dos fills del protagonista, es dilueix en el film a mesura que avança la narració, segons uns motlles que trencaven el maniqueisme imperant a l'ambient de tensió política d'aquells anys. Un personatge femení, tendre i poètic, acompanya la víctima social amb unés característiques similars a les de La llei del silenci, però A l'est de l'Edèn va incrementar els paral·lelismes biblics. En absència de la figura materna, l'estructura familiar respon a un triangle presidit per un pare autoritari -com el d'Amèrica, Amèrica, i no en debades anomenat Adam- i completat per dos fills respectivament identificats amb Caín i Abel. Però ni l'un és tan congènitament dolent ni la bondat de l'altre acaba per reportar res de bo.
Kazan pretenia diluir al màxim la frontera entre el bé i el mal, i va trobar l'intèrpret idoni en un jove adolescent anomenat James Dean. El seu caràcter insegur, immadur i incomplert es va convertir, a partir d'aquest film, en un leitmotiv generacional aplaudit per tots els joves nord-americans. Al bell mig d'una simfonia de colors estridents però dotats d'una particular significació dramàtica -era la primera pel·lícula en color de Kazan- i de conflictes de gran calibre psicològic, el personatge del fill díscol va esdevenir tot un símbol a causa de la prematura desaparició de Dean després d'haver fet dos films més.
La frontera entre el bé i el mal, respectivament identificats en la figura dels dos fills del protagonista, es dilueix en el film a mesura que avança la narració, segons uns motlles que trencaven el maniqueisme imperant a l'ambient de tensió política d'aquells anys. Un personatge femení, tendre i poètic, acompanya la víctima social amb unés característiques similars a les de La llei del silenci, però A l'est de l'Edèn va incrementar els paral·lelismes biblics. En absència de la figura materna, l'estructura familiar respon a un triangle presidit per un pare autoritari -com el d'Amèrica, Amèrica, i no en debades anomenat Adam- i completat per dos fills respectivament identificats amb Caín i Abel. Però ni l'un és tan congènitament dolent ni la bondat de l'altre acaba per reportar res de bo.
Kazan pretenia diluir al màxim la frontera entre el bé i el mal, i va trobar l'intèrpret idoni en un jove adolescent anomenat James Dean. El seu caràcter insegur, immadur i incomplert es va convertir, a partir d'aquest film, en un leitmotiv generacional aplaudit per tots els joves nord-americans. Al bell mig d'una simfonia de colors estridents però dotats d'una particular significació dramàtica -era la primera pel·lícula en color de Kazan- i de conflictes de gran calibre psicològic, el personatge del fill díscol va esdevenir tot un símbol a causa de la prematura desaparició de Dean després d'haver fet dos films més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada