(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

A l'estil americà

Riders of the Storm 1986 Maurice Phillips
Dennis Hopper, Michael J.Pollard

Uns veterans de la guerra del Vietnam, especialitzats en contra-propaganda i dotats amb sofisticats sistemes, volen en un vell avió des d'on interfereixen emissions de ràdio i televisió i en produeixen de pròpies de caràcter pacifista i contestatari.
Al saber que una conservadora ultra i armamentista es presentarà a les eleccions a la presidència, organitzen una guerra pel seu compte per desacreditar-la.

La bogeria satírica que en resulta produirà, segurament, les ires dels acomodats. I això per tres motius, el primer dels quals és el tema. El record de les barbaritats de la guerra del Vietnam, contínuament renovat per la visió de cintes i fotos, manté el grup de veterans -el pitjoret de cada casa, segons l'establishment, amb xalats, orats, drogats i idealistes- en contínua vigília i no paren de fer un seguiment i les intervencions necessàries per evitar noves hecatombes.

Però en segon lloc, també l'estètica emprada pot molestar. A mig camí entre els dibuixos de tipus còmic underground i l'estètica del videoclip, acumula visions dures, gruixudes, xocants i, fins i tot, d'un evident mal gust que pot espantar les ànimes refinades. I, per acabar-ho d'adobar, pot molestar també pel fet que s'hi barregen creences de tipus religiós de les quals s'aprofita la candidatura ultra.

En realitat, si s'afronta sense por, la cinta és divertida i marca una diferència respecte el panorama conformista o formulari. Una mena d'alenada d'aire impur dins la campanya asèptica del cinema americà els anys 80. El senyor Dennis Hopper sempre ha estat a prop de l'escàndol o, al menys, de provocar-lo. S'hi diverteix i, si un li segueix el joc, també s'hi pot divertir.

El que passa és que, potser, al final se li escapa de la mà la tamborinada que ell mateix havia creat. Evidentment, eliminat l'enemic salvífic -els deus ens lliurim de salvadors- el protagonista vol convertir-se a sí mateix en salvador d'alguna cosa i aleshores l'espectador atent pot pensar: ja hi tornem a ser.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada