(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

L'amic americà

Der amerikanische Freund 1977 Wim Wenders
Bruno Ganz, Dennis Hopper, Nicholas Ray, Usa Kreuzer

Aquest thriller, marcat amb tots els ets i uts del gènere negre, és un retrat psicològic de la relació complexa entre dos homes, i també una brillant reflexió sobre les tensions entre la cultura europea i una cultura americana tipificada pel cinema.

A l'encreuament d'aquestes tres línies de fons amb un guió ric en contrastos i matisos és on radica tot l'atractiu de L'amic americá.

Jonathan, restaurador i emmarcador de quadres, té una greu leucèmia. Falsificant el resultat d'unes anàlisis i fent-li creure que té els dies comptats, una banda de mafiosos li proposa convertir-se en assassí a sou.

Entre el restaurador que tem la mort i el marxant que fa passar un pintor viu per un de mort, s'esdevé la col·lisió i, conseqüentment, l'atracció. El secret de L'amic americà és aquesta profunda inestabilitat que experimenten els dos protagonistes immersos cadascun en el món de l'altre.

És precisament en les dues escenes dels assassinats on culmina la mestria de Wenders per fer la síntesí de les tres línies subjacents de la pel·lícula. No només són un prodigi de ritme -l'assassinat al metro de París són nou minuts palpitants sense recórrer ni als diàlegs ni a la música- i una baixada als abismes de la contradicció dels dos homes, sinó que també aporten una reflexió sobre una societat a la parada per la cultura audio-visual: cinema sobre el cinema.

L'assassinat al metro culmina, trepidant, en una filmació que n'augmenta la intriga: veiem la fugida de l'assassí tot seguint-lo per les pantalles dels serveis de seguretat del metro.

La tensió de l'escena neix precisament d'això: l'espectador és perfectament conscient que Jonathan, l'europeu, no sabrà com sortir-se'n perquè no sap de què va la pel·lícula. Perdut i perplex, doncs, però alhora salvat in extremis per aquell cinema. Per l'amic americà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada