The other 1972 Robert Mulligan
Uta Hagen, Diana Muldaur
Després de la seva nostàlgica visita a l'estiu de 1942, Robert Mulligan va tornar als escenaris de la costa est dels Estats Units per situar-hi una nova trama que transcorre en una data històrica anterior i amb personatges que ja no són adolescents sinó infants. La maniobra -extreta de la novel·la de Tom Tryon en la qual es basa el guió que ell mateix va adaptar i produir- no era capritxosa, ja que es pretenia explícitament eludir la irrupció massiva de la psicoanàlisi als Estats Units.
Hi ha alguna cosa pròpia dels contes de fades, a L'altra: Una àvia amb aptituds per a la màgia que podria ser una fada o una bruixa, segons com es miri; però sobretot hi ha un esperit llegendari en la relació que mantenen els dos atípics germans.
Cinematogràficament, el problema té una solució coherent en la seva posada en escena, ja que mai no veiem els dos germans coincidint dins la pantalla. Però la situació planteja un dubte raonable i és l'espectador el responsable de desxifrar un enigma proposat amb subtilesa però sense renunciar a una certa angoixa d'esperit.
Avalat per la personalitat de Robert Mulligan, el film va gaudir d'una excel·lent acollida entre la crítica internacional, i va passar sense pena ni glòria durant la seva estrena comercial al nostre país. L'absència d'actors de renom en el seu repartiment no va contribuir, precisament, a periòdiques reposicions; i resultava difícil anticipar com hauria sobreviscut al pas de més de 20 anys.
En tot cas, val la pena donar-li una nova oportunitat per si conserva intacte aquell maliciós retrat de la infància, entre la innocència i la perversitat, o per la subtil ambigüitat entre la realitat i la fantasia.
Hi ha alguna cosa pròpia dels contes de fades, a L'altra: Una àvia amb aptituds per a la màgia que podria ser una fada o una bruixa, segons com es miri; però sobretot hi ha un esperit llegendari en la relació que mantenen els dos atípics germans.
Cinematogràficament, el problema té una solució coherent en la seva posada en escena, ja que mai no veiem els dos germans coincidint dins la pantalla. Però la situació planteja un dubte raonable i és l'espectador el responsable de desxifrar un enigma proposat amb subtilesa però sense renunciar a una certa angoixa d'esperit.
Avalat per la personalitat de Robert Mulligan, el film va gaudir d'una excel·lent acollida entre la crítica internacional, i va passar sense pena ni glòria durant la seva estrena comercial al nostre país. L'absència d'actors de renom en el seu repartiment no va contribuir, precisament, a periòdiques reposicions; i resultava difícil anticipar com hauria sobreviscut al pas de més de 20 anys.
En tot cas, val la pena donar-li una nova oportunitat per si conserva intacte aquell maliciós retrat de la infància, entre la innocència i la perversitat, o per la subtil ambigüitat entre la realitat i la fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada