Los amantes del Circulo Polar 1997 Julio Medem
Fele Martínez, Najwa Nimri, Nancho Novo
Estem davant d'una història d'amor apassionada i secreta que expliquen els dos protagonistes des dels vuit fins als vint-i-cinc anys.
La pel·lícula comença el 1980, a les portes d'una escola en el moment que els dos protagonistes comencen el cercle que començarà a tancar-se disset anys després a Finlàndia, al mateix punt que toca al Cercle Polar.
Aquest film de Medem és un cap-i-cua que, en tot moment, llegeix els fets que mostra del dret i del revés, des de les respectives òptiques de dues persones que es busquen mútuament impulsades per l'amor. A mesura que la trama s'enlaira, més enllà de qualsevulla versamblança, el film adquireix un alè que conjuga la poesia amb l'èpica sense deixar de parlar mai sobre fets i situacions reals com la vida mateixa. L'obra esdevé un compendi de moltes de les coses que anteriorment havia insinuat sense arribar a l'espectador en tota la seva intensitat: De Vacas n'extreu el pes d'una història que canvia els personatges però no les persones i l'obscura profunditat d'uns ulls que registren tot allò que s'hi reflecteix; de La Ardilla Roja, el poder de la ment més enllà de la raó; i de Tierra, el protagonisme d'un atzar que, en aquest cas, es trasllada dels paisatges vermells de Castella als boscos verds de Finlàndia.
Najwa Nimri i Fele Martínez (que ja havien coincidit en el repartiment de Abre los ojos) tornen a viatjar pels laberitns del subconscient. Medem orienta, però, en aquest cas, les passes del seus personatges entre la precisa estructura dramàtica fins que la mateixa obssesió per la simetria acaba per demostrar que la realitat és sempre més complexa que la ficció. Que la mort, en definitiva, també es part de la vida, fins i to més enllà d'un amor aparentment capaç de superar qualsevol barrera imposada per l'espai i els temps.
La pel·lícula comença el 1980, a les portes d'una escola en el moment que els dos protagonistes comencen el cercle que començarà a tancar-se disset anys després a Finlàndia, al mateix punt que toca al Cercle Polar.
Aquest film de Medem és un cap-i-cua que, en tot moment, llegeix els fets que mostra del dret i del revés, des de les respectives òptiques de dues persones que es busquen mútuament impulsades per l'amor. A mesura que la trama s'enlaira, més enllà de qualsevulla versamblança, el film adquireix un alè que conjuga la poesia amb l'èpica sense deixar de parlar mai sobre fets i situacions reals com la vida mateixa. L'obra esdevé un compendi de moltes de les coses que anteriorment havia insinuat sense arribar a l'espectador en tota la seva intensitat: De Vacas n'extreu el pes d'una història que canvia els personatges però no les persones i l'obscura profunditat d'uns ulls que registren tot allò que s'hi reflecteix; de La Ardilla Roja, el poder de la ment més enllà de la raó; i de Tierra, el protagonisme d'un atzar que, en aquest cas, es trasllada dels paisatges vermells de Castella als boscos verds de Finlàndia.
Najwa Nimri i Fele Martínez (que ja havien coincidit en el repartiment de Abre los ojos) tornen a viatjar pels laberitns del subconscient. Medem orienta, però, en aquest cas, les passes del seus personatges entre la precisa estructura dramàtica fins que la mateixa obssesió per la simetria acaba per demostrar que la realitat és sempre més complexa que la ficció. Que la mort, en definitiva, també es part de la vida, fins i to més enllà d'un amor aparentment capaç de superar qualsevol barrera imposada per l'espai i els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada