L'amant 1991 Jean-Jacques Annaud
Jane March, Toni Leung, Frederique Meininger
Aquesta pel·lícula va revifar la pol·lèmica entre el cinema i la literatura, entre el cineasta i l'escriptor, entre Jean-Jacques Annaud i Marguerite Duras.
El film és més que una història d'amor i odi. Es tracta d'una restitució dels aires colonials de la novel·la per realitzar un veritable fresc de colonització, esdevenint així un exemple de la incomunicació entre els pobles.
L'amant relata els amors prohibits d'una jove francesa de 16 anys amb un ric xinés que passa dels 30. Tots dos fan coneixença en un transbordador que travessa el riu Mekong, a l'Indoxina dels anys 30.
Ell la inicia sexualment a la seva casa de solter, al barri xinés de Saigon, però la seva ès una relació impossible en un món tancat com aquest.
Tot i les crítiques, que la van equiparar a Emmanuelle i a L'imperi dels sentis per les nombroses escenes eròtiques, Annaud va voler retratar una realitat mal coneguda com la colonització. La relació dels protagonistes contraposa la família colonialista de la jove i les antigues tradicions de la Xina de l'amant.
La petita escola colonial, que habiten la mare i els dos germans, reflecteix la frustació dels francesos de la metròpoli, que havien fracassat en la seva conquesta individual de la colònia.
Satisfet de la col·laboració establerta amb Umberto Eco per rodar el seu llibre El nom de la rosa, Annaud va proposar a Marguerite Duras que l'assesorés per filmar L'amant. Duras va voler entrar-hi, però pretenia fer la seva pel·lícula. Ell es va plantar i el divorci era inevitable i es va consumar.
Amb L'amant, Jean-Jacques Annaud es confirmava con un dels valors més universals del cinema francés actual, que últimament té un to engrescador per la seva qualitat; aquest film és una autèntica maravella de control narratiu, en una història aparentment simple, peró fascinant i rica de matisos, on domina la relació de la parella, armonitzada amb les constants culturals d'un pais i la seva condició de colonitzada, en un tot suggerent i suggestiu.
El film és més que una història d'amor i odi. Es tracta d'una restitució dels aires colonials de la novel·la per realitzar un veritable fresc de colonització, esdevenint així un exemple de la incomunicació entre els pobles.
L'amant relata els amors prohibits d'una jove francesa de 16 anys amb un ric xinés que passa dels 30. Tots dos fan coneixença en un transbordador que travessa el riu Mekong, a l'Indoxina dels anys 30.
Ell la inicia sexualment a la seva casa de solter, al barri xinés de Saigon, però la seva ès una relació impossible en un món tancat com aquest.
Tot i les crítiques, que la van equiparar a Emmanuelle i a L'imperi dels sentis per les nombroses escenes eròtiques, Annaud va voler retratar una realitat mal coneguda com la colonització. La relació dels protagonistes contraposa la família colonialista de la jove i les antigues tradicions de la Xina de l'amant.
La petita escola colonial, que habiten la mare i els dos germans, reflecteix la frustació dels francesos de la metròpoli, que havien fracassat en la seva conquesta individual de la colònia.
Satisfet de la col·laboració establerta amb Umberto Eco per rodar el seu llibre El nom de la rosa, Annaud va proposar a Marguerite Duras que l'assesorés per filmar L'amant. Duras va voler entrar-hi, però pretenia fer la seva pel·lícula. Ell es va plantar i el divorci era inevitable i es va consumar.
Amb L'amant, Jean-Jacques Annaud es confirmava con un dels valors més universals del cinema francés actual, que últimament té un to engrescador per la seva qualitat; aquest film és una autèntica maravella de control narratiu, en una història aparentment simple, peró fascinant i rica de matisos, on domina la relació de la parella, armonitzada amb les constants culturals d'un pais i la seva condició de colonitzada, en un tot suggerent i suggestiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada