Calle mayor 1956 Juan Antonio Bardem
Betsy Blair, José Suárez, Luis Peña, Dora Doll
Quan aquest film va ser seleccionat per a la Mostra, les autoritats franquistes van obligar als seus responsables a la inserció d'un rètol previ que advertís que aquella història podia succeir en qualsevol país del món. Malgrat aquesta maniobra censora, resultava evident que Juan Antonio Bardem s'estava referint a Espanya i, més concretament, als efectes produïts per la dictadura sobre una societat paralitzada i grisa.
El punt de partida de Calle Mayor és una obra de Carlos Arniches, La señorita de Trevélez, però el film ultrapassa la dimensió estrictament costumista de l'original literari per incidir en les causes que provoquen la cruel broma de la qual és víctima una noia de províncies que creu ser objecte de les atencions sentimentals d'un jove. La descripció de l'ambient de la petita ciutat en què transcorre l'acció ja constituIa un primer retrat de la societat espanyola de l'època, però darrere la protagonista hi ha una altra radiografia encara més profunda del paper de la dona en el si d'aquest marc i la denúncia del matriomoni com a única via per a la felicitat femenina.
L'actriu Betsy Blair acabava de protagonitzar Marty, i Bardem va voler subratllar l'existència dels vasos comunicants que vinculaven aquesta petita producció independent nord-americana, guardonada amb un Oscar feia poc, amb les temptativs d'un sector de l'oposició espanyola al franquisme per importar models neorrealistes.
El punt de partida de Calle Mayor és una obra de Carlos Arniches, La señorita de Trevélez, però el film ultrapassa la dimensió estrictament costumista de l'original literari per incidir en les causes que provoquen la cruel broma de la qual és víctima una noia de províncies que creu ser objecte de les atencions sentimentals d'un jove. La descripció de l'ambient de la petita ciutat en què transcorre l'acció ja constituIa un primer retrat de la societat espanyola de l'època, però darrere la protagonista hi ha una altra radiografia encara més profunda del paper de la dona en el si d'aquest marc i la denúncia del matriomoni com a única via per a la felicitat femenina.
L'actriu Betsy Blair acabava de protagonitzar Marty, i Bardem va voler subratllar l'existència dels vasos comunicants que vinculaven aquesta petita producció independent nord-americana, guardonada amb un Oscar feia poc, amb les temptativs d'un sector de l'oposició espanyola al franquisme per importar models neorrealistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada