Abismos de pasión 1953 Luis Buñuel
Irasema Dilián, Jorge Mistral, Emilia Prado
Wuthering heights, la novel·la que Emily Bronté havia escrit el 1847, figurava entre els textos de capçalera dels surrealistes desde que Georges Sadoul la va traduir al francès.
Contra l'aire romàntic que aquest melodrama havia de transmetre, sexe i violència es tornen a combinar en seqüencies molt elaborades de concepció, com per exemple la de la seducció d'Isabel seguida de la matança del porc amb una antològica frase del protagonista -"Dirás que tinc instints de bèstia, no?- pronunciada com a record.
Però el punt culminant del film es troba en el descens a la cripta que el protagonista emprén per retrobar-se amb el cadàver de la seva germanastre, que ha estat l'autèntic amor de la seva vida.
Buñuel precedeix aquesta escena d'uns passatges extrets del Llibre de la saviesa que, possats en boca d'uns infidels, a ell li recorden "les mes belles pàgines del diví Marqués de Sade".
Si hi afegim que la banda sonora del film parteix de fragments wagnerians de Tristà i Isolda, no resulta difícil descubrir que, un cop mès, ens trobem davant d'una el·legía de l'amor fou des de la seva òptica socialment més transgressora.
Contra l'aire romàntic que aquest melodrama havia de transmetre, sexe i violència es tornen a combinar en seqüencies molt elaborades de concepció, com per exemple la de la seducció d'Isabel seguida de la matança del porc amb una antològica frase del protagonista -"Dirás que tinc instints de bèstia, no?- pronunciada com a record.
Però el punt culminant del film es troba en el descens a la cripta que el protagonista emprén per retrobar-se amb el cadàver de la seva germanastre, que ha estat l'autèntic amor de la seva vida.
Buñuel precedeix aquesta escena d'uns passatges extrets del Llibre de la saviesa que, possats en boca d'uns infidels, a ell li recorden "les mes belles pàgines del diví Marqués de Sade".
Si hi afegim que la banda sonora del film parteix de fragments wagnerians de Tristà i Isolda, no resulta difícil descubrir que, un cop mès, ens trobem davant d'una el·legía de l'amor fou des de la seva òptica socialment més transgressora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada