(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Abre los ojos

Abre los ojos 1997 Alejandro Amenábar
Eduardo Noriega, Penélope Cruz, Chete Leva, Fele Martínez, Najwa Nimri

Imagina't que un dia t'aixeques al matí, surts al carrer, no hi ha ningú, arribes a la Gran Vía de Madrid, per exemple, i la trobes buida, estàs sol al món. Just això és el que es pot sentir al llarg d'Abre los ojos.

El film ès com un riu amb molta empenta on suren forçes materials, tals com l'amistat, la traïció a un amic, un amor que comença i un altre que acaba. Tracta igualment sobre l'aparença de les coses i com són aquestes en realitat; també, entre altres qüestions, utilitza l'esclat determinant de l'exposició onírica.

La pel·lícula arrenca en un psiquiàtric penitenciari. El protagonista és un jove de 25 anys que explica al seu psiquiatre els fets que segons ell l'han portat a la situaciò actual.

Exactament igual que a Tesis, el desassossec domina tot el metratge a partir de la investigació dramàtica dels components psicològics.

Abre los ojos parla, al cap i a la fi, d'una alienació -de totes les alienacions-, fet que comporta un gran repte respecte la situaciò de la càmera i el punt de vista que, naturalment, provoca molts dubtes sobre el paper d'observador del realitzador.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada