Au revoir, les enfants 1987 Louis Malle
Gaspart Manesse, Raphael Fetjö, Francite Raccette
.jpg)
No era pas la primera vegada que Louis Malle tradueix fílmicament històries sobre infants o adolescents. En aquesta ocasió, en bona part es tracta d'un film autobiogràfic. Cada observació, cada vestit, cada pentinat, cada objecte i, fins i tot, cada gest correspon a una veritat que converteix l'obra en una peça de veritat històrica, en una mena de document reconstruït amb una cura admirable.
Al llarg de la segona guerra mundial, en un internat per a nois, a la França ocupada pels alemanys, arriben tres nous alumnes. Amb un argument simple -la delació- Louis Malle aconsegueix una mena d'autoexorcisme tot mostrant-se realista, però bo i generós, sense carregar les tintes ni aprofitar el tema per fer demagògia xovinista. La força del film està en la delicadesa dels sentiments tan ben repartits, amb pinzellades suaus però intenses, clares i amb una tonalitat intimista que desfà qualsevol temptació d'epicitat.
Al llarg de la segona guerra mundial, en un internat per a nois, a la França ocupada pels alemanys, arriben tres nous alumnes. Amb un argument simple -la delació- Louis Malle aconsegueix una mena d'autoexorcisme tot mostrant-se realista, però bo i generós, sense carregar les tintes ni aprofitar el tema per fer demagògia xovinista. La força del film està en la delicadesa dels sentiments tan ben repartits, amb pinzellades suaus però intenses, clares i amb una tonalitat intimista que desfà qualsevol temptació d'epicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada