Secret agent 1936 Alfred Hitchcok
Madeleine Carroll, John Gielgud, Robert Young
.jpg)
És en el context d'una guerra que es prepara i d'una Europa que comença a pressentir la petjada de Hitler, que Alfred Hitchcok realitza aquest film d'espionatge de joguina en el seu desenvolupament argumental, però més seriós que no s'en podia esperar quant el plantejament general, i que va esdevenir un fracàs, potser per aquest mateix motiu.
Amb decorats d'estudi o descarades transparències, amb la inevitable història d'amor, amb un guió farcit d'ingenuitat, Hitchcock fa un precís retrat dels personatges. El seu humor ambigu facilita, a través d'una narració basada en el muntatge, un quadre general amb més referències a la realitat i amb més elements per a la valoració i l'anàlisi que no en un primer esguard pot semblar. Perquè l'assassinat, que repugna la dona aprenent d'espia, de l'espia britànic de bons sentiments, és executat per aquest tipus entre humorístic, caricaturesc i amoral que interpreta Peter Lorre -un agent doble-; però, en darrer terme, amb l'aquiescència del pulcre cap de l'espionatge britànic, que és el que ha donat les odres, i davant de la passivitat dels protagonistes.
Hi ha en el desenvolupament una progressiva introducció d'elements de dubte per a l'espectador; sobretot a la seqüència final al tren -amb l'accident que la corona-, amb dues victimes que tranquilitzaran la consciència moral o moralista de l'espectador i que obriran ja de bat a bat les portes a l'inevitable final feliç i dolç.
Amb decorats d'estudi o descarades transparències, amb la inevitable història d'amor, amb un guió farcit d'ingenuitat, Hitchcock fa un precís retrat dels personatges. El seu humor ambigu facilita, a través d'una narració basada en el muntatge, un quadre general amb més referències a la realitat i amb més elements per a la valoració i l'anàlisi que no en un primer esguard pot semblar. Perquè l'assassinat, que repugna la dona aprenent d'espia, de l'espia britànic de bons sentiments, és executat per aquest tipus entre humorístic, caricaturesc i amoral que interpreta Peter Lorre -un agent doble-; però, en darrer terme, amb l'aquiescència del pulcre cap de l'espionatge britànic, que és el que ha donat les odres, i davant de la passivitat dels protagonistes.
Hi ha en el desenvolupament una progressiva introducció d'elements de dubte per a l'espectador; sobretot a la seqüència final al tren -amb l'accident que la corona-, amb dues victimes que tranquilitzaran la consciència moral o moralista de l'espectador i que obriran ja de bat a bat les portes a l'inevitable final feliç i dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada