Ajust de comptes

City of Industry 1996 John Irvin

Harvey Keytel, Stephen Dorf, Franke Janssen

Ajust de comptes és cinema negre del clàssic, però també postmodern. L'acció té lloc al submón criminal de Los Angeles actual, on s'ens explica, amb cruesa, realisme i sense concessions la història de l'obsessió primitiva d'un home que ha vist traicionada la seva confiança i busca la venjança. També trobem la desintegració de la moderna família urbana, un procés simbolitzat en l'experiència d'una jove mare de dos fills que, assassinat el seu marit, ha de sobreviure i protegir el que queda de la seva família.

El film ens mostra una cara de Los Angeles que no coneix molta gent. No és la fàbrica de somnis, ni aquesta superciutat tan estilosa, brillant i corrupte que ens presenten tantes pel·lícules. Més be sembla el Los Angeles del futur: una ciutat dura, alienant i despiatada.

El guionista Ken Solarz té aquesta idea de la ciutat:

Si Miami és la ciutat més al nord de Sudamèrica, Los Angeles és la ciutat més a l'est de la costa del Pacífic. M'interessa el creuament de cultures, l'esclafada que està patint el concepte occidental de la moralitat a través de la influència extrangera, sobretot a les capes socials més desprotegides, marginals. Volia fer una pel·lícula sobre tots aquests sectors: les societats secretes xineses, les bandes negres, els Lee Egans i la xusma d'aquest món. Aquesta ciutat és una mina d'or pels criminals. Tot aterra aquí: diner, béns, la gent.

Per donar la visió de zona menys defensable de Los Angeles, el dissenyador de producció, Michael Novonty, es va inspirar en l'obra del pintor nordamericà Edward Hopper, bàsicament en un quadre que es veu una dona que mira per la finestra de la cafeteria. Hopper utilitzaba principalment colors foscos i fugia dels primaris: grocs, verds i roigos predominen moderadament.