(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

A la boca no

J'embrasse pas 1991 André Téchiné
Manuel Blanc, Philippe Noiret, Emmanuelle Béart

La valoració del mateix realitzador és una molt bona orientació per entrar en aquest film per la porta gran: "És un film particularment expossat als atacs moralitzants, a la mesura que no complau la bona consciència homosexual. Confio que entre aquestes dues formes de bona consciència, també hi trobem esperits lliures".

L'homosexualisme i la prostitució només son aspectes colaterals en una pel·lícula que tracta de la cruesa d'una gran ciutat cap a un jove inexpert de províncies, de la solitud entre la massa, de la integritat de l'ànima enfrontada a la habilitat del cos, de l'orgull davant la desgràcia, de les misèries morals de la integració.

La pel·lícula esdevé marcada per una certa atemporalitat. Fins i tot París no és una localització concreta. El passeig turístic amb el germà del protagonista reforça aquesta idea. Perquè el personatge de Pierre és el centre de tot, però la mirada sobre ell no es neorrealista, no hi ha sentiment de compassió. D'una manera o altra, l'alè de Passolini es present. Especialment significativa es l'elecció dels tres personatges que tenen relació amb París. També s'aprecia una certa cruesa en les relacions amb la soltera, fet que reforça el convenciment que Pierre és un inexpert però de cap manera un innocent. Romain, l'homosexual madur, intenta aleccionar-lo quan li diu "la indiferència del passat es la força de la joventut" i "l'amor només serveix per a destruir". La trobada amb la prostituta representa el creuament entre el màgic i el real, sempre present al cinema de Téchiné, i les seqüencies en les que ella participa són les més apassionants del film. Aquestes escenes, juntamente amb la de la violació de Pierre -una altra fita poètica inqüestionable-, només són assolibles pels directors que gaudeixen d'una molt sòlida creativitat.

La pel·lícula, a més a més de la balada trista sobre un noi perdut a la ciutat, és també una notable i apassionant obra que es podria situar al bell mig de Bresson i Carax.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada