Something Wild 1986 Jonathan Demme
Jeff Daniels, Melanie Griffith, Ray Liota, Margaret Colin
.jpg)
Si el yuppie va ser un dels grans protagonistes del cinema nord-americà dels anys 80, aquest film és un dels seus vehicles més carismàtics. El seu protagonista és un executiu de mitjana edat que, després d'una petita irresponsabilitat -marxa sense pagar una consumició- es troba amb una noia de caràcter diametralment oposat. Va pentinada com Louise Brooks, és totalment desinhibida i li fa obrir un parèntesis en la monotonia de la seva vida.
Aquest viatge a l'aventura comporta excitants experiències sexuals, petits robatoris comesos més per l'emoció de l'acte que pels botins aconseguits i, finalment, la confrontació violenta amb un delinqüent.
Si haguès estat previst per una agència de viatges, l'itinerari no hauria resultat més satisfactori, però la incertesa del desenllaç provoca que el protagonista, i el públic, el segueixen amb un cert ai al cor.
Jonathan Demme s'havia format en la productora de Roger Corman i té la mà trencada en aquest tipus de road movies on l'itinerari físic dels personatges corre paral·lel a la seva evolució moral. Però també coneix bé les normes de Hollywood i, des que treballa amb pressupostos més elevats, el realitzador d'El silenci dels anyells, sap com convertir la persecució d'un psicòpata en un conte de fades guarnit amb simbologies efectistes però sense cap mena de lògica o, en aquest cas, com transformar aquesta aventura d'un yuppie en un simple malson descrit en to d'advertència moral per evitar futures relliscades.
Aquest viatge a l'aventura comporta excitants experiències sexuals, petits robatoris comesos més per l'emoció de l'acte que pels botins aconseguits i, finalment, la confrontació violenta amb un delinqüent.
Si haguès estat previst per una agència de viatges, l'itinerari no hauria resultat més satisfactori, però la incertesa del desenllaç provoca que el protagonista, i el públic, el segueixen amb un cert ai al cor.
Jonathan Demme s'havia format en la productora de Roger Corman i té la mà trencada en aquest tipus de road movies on l'itinerari físic dels personatges corre paral·lel a la seva evolució moral. Però també coneix bé les normes de Hollywood i, des que treballa amb pressupostos més elevats, el realitzador d'El silenci dels anyells, sap com convertir la persecució d'un psicòpata en un conte de fades guarnit amb simbologies efectistes però sense cap mena de lògica o, en aquest cas, com transformar aquesta aventura d'un yuppie en un simple malson descrit en to d'advertència moral per evitar futures relliscades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada