(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Algú va volar sobre el niu del cucut

One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Milos Forman
Jack Nicholson, Louise Fletcher, William Refield, Will Sampson

Quan el 1962 Ken Kessey va escriure una novel·la sobre la repressió institucional en un hospital psiquiàtric, immediatament va ser catalogada dins del moviment contracultural que en aquella època circulava pels Estats Units. Posteriorment, l'obra va saltar al teatre, primer de la mà de Kirk Douglas i després de la de Dale Wasserman, que la va seguir representant durant 5 anys. Michael Douglas va escollir Jack Nicholson per portar a la pantalla aquesta història, amb la col·laboració del realitzador Milos Forman, que posteriorment dirigiria, entre moltes altres, Amadeus, una acceptable biogràfia de Mozart.

Abans de l'acceptació del guió de Lawrence Hauben i Bo Goldman s'havia rebutjat una idea argumental de l'autor de la novel·la Ken Kessey, que indroduïa nombroses modificacions en relació a l'original, narrat des de la perspectiva de l'indi que es fa passar per sord-mut i boig a fi de ser aïllat del món en una institució psiquiàtrica. El film privilegia, en canvi, la figura d'un reclús comú que també es fa passar per boig; modifica el caràcter purament repressiu de la cap d'infermeres en una perspectiva més humanista i, sobretot, converteix en lineal una narració que la novel·la oferia des d'un punt de vista subjectiu.

En definitiva, Hollywood imprimia el seu segell suavitzador a un discurs violent i radical que l'Academia va agrair amb 5 Oscars, esdevenint, així, el certificat de validesa a una operació que alterna amb habilitat l'aspecte tràgic de la denúncia de la repressió contra la dignitat humana amb una dimensió de comèdia negre que donava llum verda a Jack Nicholson per oferir el seu primer recital de ganyotes.

Algú va volar sobre el niu del cucut és un film que competía, clarament, amb la formidable renaixença qualitativa del cinema europeu dels anys 70, on, d'una manera esclatant, tots el països es van veure enriquits culturalment per un alè de llibertat que donava peu a les més singulars manifestacions reflexives sobre la societat amb els seus valors i contradiccions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada