The Miracle 1991 Neil Jordan
Beverly D'Angelo, Donald Mc Cann, Niall Byrne
Aquest film de Neil Jordan constata una vegada l'habilitat del director per fer cinema, amb una sensibilitat especial per combinar allò mès quotidià amb el naturalisme, i la fantasia amb la tragèdia. El suport argumental és una història de fascinació adolescent que acaba amb tragicomèdia incestuosa. El marc, una tranquil·la localitat de la costa no massa lluny de Dublin, on els protagonistes adolescents construeixen històries inspirant-se en el que observen cada dia; i els grans, en gran part decebuts, ofeguen la seva angoixa amb la beguda o la recerca d'un passat frustat, però de probable recomposició.
El tractament cinematogràfic és molt senzill, equilibrat i sense més pretensió que explicar bé una història, a més a més gens novetosa; però, precisament, aquest objectiu, i la comprovada capacitat creativa de Neil Jordan, marca la qualitat d'Amor a una extranya, ja que s'ens acosta a una cultura des d'una perspectiva intimista, amb les seves contradiccions i els resultats que s'assoleixen quan les aparences primen per sobre de la sinceritat.
Potser ignorants, i precisament per això imaginatius, els dos joves adolescents són conseqüents, perquè el que els envolta té l'ombra del misteri, com a conseqüència de trencaments que cal ignorar però que treballen negativament sobre cadascú dels protagonistes.
La composició dels dos adolescents és rica i poc donada a la identificació: Ells no són pas aquells joves simpàtics i trapelles que lluiten a favor d'una moral establerta; ells son la conseqüència d'una situació i de l'ànsia, l'afany i tota la inquietud d'uns joves que volen protagonitzar la seva vida, omplint-la d'un contingut que ha de ser el resultat de les seves vivències reflexionades. Tot aixó, i les conclusions manifestades, que no tenen perquè ser ni úniques ni indiscutibles, és el que trobarem, si ens plau, en la visió d'Amor a una extranya, una obra singular, característica del cinema britànic, i d'un realitzador que ens fa estar pendent des de la creació de films inovidables com: En companya dels llops; Danny Boy; Mona Lisa; L'hotel dels fantasmes i Mai foren àngels.
El tractament cinematogràfic és molt senzill, equilibrat i sense més pretensió que explicar bé una història, a més a més gens novetosa; però, precisament, aquest objectiu, i la comprovada capacitat creativa de Neil Jordan, marca la qualitat d'Amor a una extranya, ja que s'ens acosta a una cultura des d'una perspectiva intimista, amb les seves contradiccions i els resultats que s'assoleixen quan les aparences primen per sobre de la sinceritat.
Potser ignorants, i precisament per això imaginatius, els dos joves adolescents són conseqüents, perquè el que els envolta té l'ombra del misteri, com a conseqüència de trencaments que cal ignorar però que treballen negativament sobre cadascú dels protagonistes.
La composició dels dos adolescents és rica i poc donada a la identificació: Ells no són pas aquells joves simpàtics i trapelles que lluiten a favor d'una moral establerta; ells son la conseqüència d'una situació i de l'ànsia, l'afany i tota la inquietud d'uns joves que volen protagonitzar la seva vida, omplint-la d'un contingut que ha de ser el resultat de les seves vivències reflexionades. Tot aixó, i les conclusions manifestades, que no tenen perquè ser ni úniques ni indiscutibles, és el que trobarem, si ens plau, en la visió d'Amor a una extranya, una obra singular, característica del cinema britànic, i d'un realitzador que ens fa estar pendent des de la creació de films inovidables com: En companya dels llops; Danny Boy; Mona Lisa; L'hotel dels fantasmes i Mai foren àngels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada