Eine Liebe in Deutschland 1984 Andrzej Wajda
Anna Schygulla, Armin Muller, Stahli Piotr Lysak
A Cendres i diamants, admiràvem el coratge d'un autor que, tot i afrontant el dogmatisme imperant i amb el vot de confiança que es mereixia després de Kanal, s'encarava amb el drama humà d'un resistent polonès antinazi desplaçat pel nou règim comunista que alguns païssos de l'Est es trobaren per barret a la fi de la segona guerra mundial. Wajda, però, cada cop va anar filant menys prim quan al tractament ideològic dels seus films. Per aixó, tot i mantenir punts d'ambigüitat en el tractament, hom respira davant d'aquesta coproducció franco alemanya de caràcter antinazi i basada en una novel·la de Rolf Hochhuth. Temàticament, va constituir un retorn als orígens de Wajda, que demostra que és més lúcid quan s'enfronta amb la història passada que no pas quan tracta de la conflictiva història actual del seu pais.
La força d'Un amor a Alemanya rau en la consistència del testimoniatge, ni que sigui de ficció. I el seu principal al·licient està en la quotidianitat dels fets analitzats al llarg de la investigació que constitueix l'esquelet de l'obra, i en l'entroncament entre els fets d'aquell passat i les actituds actuals dels personatges que van tenir un paper en el trist desenllaç d'aquesta història. La història amb lletres grosses sol hi és present de manera explícita en els decrets nazis mostrats i llegits per una veu en off. Els protagonistes de l'obra són ciutadans normals d'un poble alemany, no grans caps del règim. Són gent que no vol recordar avui uns fets dels quals va ser responsable tot el poble que, amb el cap baix, va deixar fer.
La història de Paulina, el seguiment de la investigació per part del seu fill i la referència ben concreta al funcionament legal de l'aparell nazi son els tres eixos sobre els quals es vertebra la narració, en un film que pot contribuir al distanciament necessari per a una anàlisi ben lúcida.
La força d'Un amor a Alemanya rau en la consistència del testimoniatge, ni que sigui de ficció. I el seu principal al·licient està en la quotidianitat dels fets analitzats al llarg de la investigació que constitueix l'esquelet de l'obra, i en l'entroncament entre els fets d'aquell passat i les actituds actuals dels personatges que van tenir un paper en el trist desenllaç d'aquesta història. La història amb lletres grosses sol hi és present de manera explícita en els decrets nazis mostrats i llegits per una veu en off. Els protagonistes de l'obra són ciutadans normals d'un poble alemany, no grans caps del règim. Són gent que no vol recordar avui uns fets dels quals va ser responsable tot el poble que, amb el cap baix, va deixar fer.
La història de Paulina, el seguiment de la investigació per part del seu fill i la referència ben concreta al funcionament legal de l'aparell nazi son els tres eixos sobre els quals es vertebra la narració, en un film que pot contribuir al distanciament necessari per a una anàlisi ben lúcida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada