(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Amor i desitjos

Fuerchten und Lieben 1988 Margarethe von Trotta
Fanny Ardant, Greta Scacchi, Valeria Golino, Paolo Hendel

Margarethe von Trotta ha dedicat part de la seva carrera cinematogràfica a la presentació i anàlisi de les conductes femenines en la seva relació amb els homes i en la tipologia d'aquests darrers. Sovint aquesta inquisició reverteix en obres de pinzellades fortes i dures.

En aquesta ocasió, però, els cantells han estat amorosits i les pinzellades esdevenen més dúctils. I això no es pas un desavantatge sinó un mèrit ja que, sense cap renúncia a la duresa i tristesa dels fons, la forma esdevé més versemblant, i tendeix més al realisme temperat que no pas al naturalisme expressionista i desencaixat.

De totes maneres, no deixa d'ésser corrosiva la seva manera de presentar i descriure uns personatges plens de raons individuals i sovint molt egoistes. D'un egoisme, és clar, que no escapa de reconeixença en ell mateix.

La germana gran, soltera i altament intel·lectualitzada, la segona adotzenadament aburgesada, i la petita en els inicis del que potser serà pertànyer a aquella classe d'essers que cerguen sempre la felicitat en una acompliment total del que els sembla no tenir. En cap dels tres casos allò que els passa sembla gaire novel·lesc i molt menys rocambolesc: es tracta de persones normalíssimes en circunstàncies més aviat positives. I, malgrat tot, existeix una continua insatisfacció que tant es manifesta en aquella que sembla saber encaixar les ferides o estar de tornada de tot, com en la jove que encara ho ha de descobrir tot.

Per portar a bon port la seva intenció de cronista i analista a la vegada, Margarethe von Trotta ha emprat recursos excel·lents, des d'un punt de vista cinematogràfic. La cinematurgia, alló que s'anomena posada en escena per calc del llenguatge teatral, és suficientment dúctil, prou plena de matisos com per escapar de les trampes del tedi -tan perilloses quan es volen representar accions i reaccions íntimes- i ha tingut l'encert de trobar uns marcs arquitectònics i geogràfics adequats.

Aquesta sensació de claustralitat s'augmenta encara amb uns exteriors que en la seva majoria son mancats de sol, envaïts per boires espeses i humides, per una sensació de fred físic que esdevé un signe de fred espiritual.

Les referències a les lluites esquerranes o a les noves lluites ecològiques, el fet que l'home més egoista i conqueridor vingui dels Estats Units o que el més vulgar i televisiu dels homes sigui el més èticament correcte representen altres facetes d'un mirall complex. El conjunt és una obra sòlida i seriosa que defuig la brillantor però que esdevé altament suggerent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada