L'amor és estrany 1988 Carles Balagué
Mario Gas, Eulàlia Ramon, Muntsa Alcañiz, Pep Munné
Les aportacions literàries de Vázquez Montalbán, Andreu Martín o Ferràn Torrent han mantigut viva la tradició del gènere policíac afí al cinema català; Carles Balagué també ha realitzat incursions en el gènere, on ha obtingut els millors resultats de la seva trajectòria.
Després d'Adela, aquest nou film va partir d'un vell guió -La dama en la ventana- que el realitzador i l'escriptor Marcos Ordóñez van transformar fins a arribar a aquest thriller desesperat que narra el progressiu descobriment d'un món ocult presidit per l'eterna relació que mantenen Eros i Thanatos.
Crític cinematogràfic d'extensa trajectòria, Balagué coneix les claus del gènere i cita a bastament Hitchcock -a través del personatge de Mister Memory, d'una finestra indiscreta, de la seqüència a la dutxa que recorda Psicosi o de l'ombra del director reflectida en els vidres d'una cabina de telèfon-, però també aporta nombrosos elements de collita pròpia, com ara la mateixa seqüència inicial -amb dos amants que varien el to de la seva relació- ja que prefigura els diversos registres d'una tragèdia que es mou en els terrenys de l'ambigüitat ètica. D'altra banda, determinats objectes -des d'una sabata de taló fins a unes arracades- adquireixen connotacions simbòliques amb una funció dramàtica específica.
Després d'Adela, aquest nou film va partir d'un vell guió -La dama en la ventana- que el realitzador i l'escriptor Marcos Ordóñez van transformar fins a arribar a aquest thriller desesperat que narra el progressiu descobriment d'un món ocult presidit per l'eterna relació que mantenen Eros i Thanatos.
Crític cinematogràfic d'extensa trajectòria, Balagué coneix les claus del gènere i cita a bastament Hitchcock -a través del personatge de Mister Memory, d'una finestra indiscreta, de la seqüència a la dutxa que recorda Psicosi o de l'ombra del director reflectida en els vidres d'una cabina de telèfon-, però també aporta nombrosos elements de collita pròpia, com ara la mateixa seqüència inicial -amb dos amants que varien el to de la seva relació- ja que prefigura els diversos registres d'una tragèdia que es mou en els terrenys de l'ambigüitat ètica. D'altra banda, determinats objectes -des d'una sabata de taló fins a unes arracades- adquireixen connotacions simbòliques amb una funció dramàtica específica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada