Als que estimen

A los que aman 1998 Isabel Coixet

Julio Núñez, Patxi Freyiez, Dlalla Moreno, Monica Bellucci

Després de la seva incursió en la geografia glacial d’un poble americà a Cosas que nunca te dije, Isabel Coixet prolonga la cadència dels amors esculpits i desolats en el microcosmos íntim d’una antiga mansió a l’Europa del segle XVIII. A los que aman intenta apropar-se als rostres, captar els vestigis epidèrmics que deixa el sofriment. Hi ha una visió sentida dels paisatges i les persones, gairebé un intent d’acaronar les imatges més que no pas de rodar-les. En aquest punt, certa sensació de dissolució afecta el relat impedint que s’arribi a la cristal·lització dels sentiments.
En el segle XVIII l’home tractava d’emancipar-se i de fomentar la seva creença en el progrés. Les formes de la natura deixaven de ser nítides i lluminoses, i s’imposava una visió subjectiva davant d’uns paisatges cada cop més difuminats o velats. Rere dels referents pictòrics s’amaga una concepció emocional i filosòfica del món.

Sabem que el protagonista és metge, i cal pensar que no es tracta d'una professió escollida a l’atzar. Durant tota la narració, els metges aconsegueixen salvar els malalts, però en canvi no són capaços d’assolir la felicitat. La ciència progressa, però els sentiments continuen igual, arrabassant la llibertat, esdevenint aspres quimeres emocionals.