Amanecer en puerta oscura 1957 José Maria Forqué
Francisco Rabal, Albert Farnese, Luís Peña, Isabel de Pomares
Un rètol inicial adverteix que l’acció d’Amanecer en puerta oscura transcorre a l’Espanya del segle XIX, època en la qual la inquietud política i el malestar social condicionen la vida del país i estimulen la lluita i la revolta.
Aclarides possibles interpretacions tendencioses en relació a la data de producció del film, en ple franquisme, és evident que, darrera la intenció dels autors hi ha una palesa vocació de denúncia social.
Basat en un argument de Nativitat Zaro –que havia col·laborat en el guió de Surcos- i guió i diàlegs del dramaturg Alfonso Sastre , el film planteja una curiosa aliança de classes per lluitar contra l’opressor còsmic. El miner que ha matat el seu cap de feina, l’enginyer que abandona la seva família per protegir-lo de la injustícia i el bandoler al qual s’uneixen a les muntanyes d’Andalusia constitueixen un peculiar Front Popular contra la tirania identificada amb els despòtics propietaris de la mina i els seus socis estrangers.
Des d’aquest punt de vista ideològic l’acció deriva després, a cavall entre el western i el melodrama, d’acord amb els cànons d’un gènere hispànic identificat amb el fenomen del bandolerisme. Trets i persecucions a cavall, culminades amb la detenció dels protagonistes a la platja per les forces de la guàrdia civil, aporten dosis d’acció plàsticament ben resoltes que condueixen a un final inevitablement dotat de connotacions religioses.
Inspirat en una llegenda derivada de l’indult evangèlic de Barrabàs, els tres protagonistes són sotmesos a un ritual religiós que provocarà l’indult d’un d’ells.
Aquesta escena, dotada d’un notable clima emocional, respon a les expectatives d’un film realitzat des de la més pura tradició hispànica, però amb una ostensible vocació de distanciar-se dels cànons habituals del cinema de l’època.
Aclarides possibles interpretacions tendencioses en relació a la data de producció del film, en ple franquisme, és evident que, darrera la intenció dels autors hi ha una palesa vocació de denúncia social.
Basat en un argument de Nativitat Zaro –que havia col·laborat en el guió de Surcos- i guió i diàlegs del dramaturg Alfonso Sastre , el film planteja una curiosa aliança de classes per lluitar contra l’opressor còsmic. El miner que ha matat el seu cap de feina, l’enginyer que abandona la seva família per protegir-lo de la injustícia i el bandoler al qual s’uneixen a les muntanyes d’Andalusia constitueixen un peculiar Front Popular contra la tirania identificada amb els despòtics propietaris de la mina i els seus socis estrangers.
Des d’aquest punt de vista ideològic l’acció deriva després, a cavall entre el western i el melodrama, d’acord amb els cànons d’un gènere hispànic identificat amb el fenomen del bandolerisme. Trets i persecucions a cavall, culminades amb la detenció dels protagonistes a la platja per les forces de la guàrdia civil, aporten dosis d’acció plàsticament ben resoltes que condueixen a un final inevitablement dotat de connotacions religioses.
Inspirat en una llegenda derivada de l’indult evangèlic de Barrabàs, els tres protagonistes són sotmesos a un ritual religiós que provocarà l’indult d’un d’ells.
Aquesta escena, dotada d’un notable clima emocional, respon a les expectatives d’un film realitzat des de la més pura tradició hispànica, però amb una ostensible vocació de distanciar-se dels cànons habituals del cinema de l’època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada