(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Clareja, que no és poc

Amanece, que no es poco 1988 José Luis Cuerda
Luis Ciges, Antonio Resines, Jose Sazatornil, Cassen, Ovidi Montllor.

Amb el material que conté aquesta pel·lícula s'hi podrien haver fet una colla, i és en aquest aspecte on trobem la més gran riquesa del film, però també el seu més gran defecte. Tant la publicitat de llançament com certs comentaristes van insistir en el que podríem denominar sentit coral del film. És a dir, una sèrie d’elements visius que, com els seus, s’entrecreuen de manera harmònica, constituint així una mena d’unitat superior, resultat d’una colla de pinzellades amb significat propi.

Passa, però, que en el maneig de la cinta –i en el plantejament del mateix guió– aquesta unitat superior no s’evidencia i allò que podria haver estat una harmonia es queda en un simple orgue de grills, una acumulació d'anècdotes que, per postres, aparèixen d'una manera intermitent, sense cap enfilall ni cap encast capaç de convertir-les en perles en un collaret.

D'una banda, aquest poble imaginari té un valor de faula, amb una mena de temptativa per retratar un poble espanyol, pels tipus i les circumstàncies més que no pas per les arquitectures. La història avortada, la política caciquil, la religió-espectacle, la guàrdia civil que perd les eleccions però les guanya com a policia secreta, l'escola que ensenya ciències tot cantant... Una munió d'elements que són donats en clau massa fàcil per demanar un esforç intel·lectiu i massa difícil per permetre un riure directe, i que haurien pogut constituir una mena de retaule que ensenyés allò que perdura i allò que canvia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada