Amadeus 1984 Milos Forman
Tom Hulce, Fred Murray Abraham, Elisabeth Berridge, Simon Callow
Utilitzat per commemorar el bicentenari de la mort del compositor, Amadeus no és, però, un film estrictament biogràfic. Procedent de l'obra teatral escrita per Peter Schaffer, el guió -signat pel mateix dramaturg- conté nombroses llicències històriques i insisteix en la hipòtesi de que va ser la gelosia professional de Salieri i no una insuficiència renal, tal com avui ja s'ha pogut demostrar, la responsable de la prematura mort del músic de Salzburg.
Forman es permet escenes tan efectistes com la ridiculització de Salieri a través de variacions improvisades de la seva partitura o una contagiosa rialla que reflecteix a la perfecció la dimensió que s'ha volgut donar-li.
L'escenografia -sovint reconstruïda en escenaris autèntics de centreuropa- és tan exuberant com espectacular i els actors Tom Hulce i F. Murray Abraham assimilen a la perfecció uns arquetips que voregen perillosament el maniqueisme, fins al punt que diverses associacions d'admiradors de Salieri van organitzar actes de desgreuge per les difamatòries insinuacions.
Això no obstant, els vuit Oscars de l'Acadèmia consolidaren la seva popularitat i escobraren qualsevol sospita d'elitisme, beneficiant així l'aparició d'altres títols, com Noitre de l'italià Pupi Avati, Oblideu Mozart de l'alemany Slavo Luther o Babel Opera del belga André Delvaux.
Forman es permet escenes tan efectistes com la ridiculització de Salieri a través de variacions improvisades de la seva partitura o una contagiosa rialla que reflecteix a la perfecció la dimensió que s'ha volgut donar-li.
L'escenografia -sovint reconstruïda en escenaris autèntics de centreuropa- és tan exuberant com espectacular i els actors Tom Hulce i F. Murray Abraham assimilen a la perfecció uns arquetips que voregen perillosament el maniqueisme, fins al punt que diverses associacions d'admiradors de Salieri van organitzar actes de desgreuge per les difamatòries insinuacions.
Això no obstant, els vuit Oscars de l'Acadèmia consolidaren la seva popularitat i escobraren qualsevol sospita d'elitisme, beneficiant així l'aparició d'altres títols, com Noitre de l'italià Pupi Avati, Oblideu Mozart de l'alemany Slavo Luther o Babel Opera del belga André Delvaux.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada