Anna Boleyn 1920 Ernst Lubitsch
Henny Porten, Emil Jannings, Paul Hartmann, Aud Egede Nissen
Després de satiritzar la decadència borbònica francesa a través de la deliciosa comèdia Madame Du Barry (1919), els responsables de la productora UFA van apuntar el seu nou gran projecte contra les arrels històriques del seu altre gran enemic polític d'aquella epòca. Els excessos gastronòmics i conjugals d'Enric VIII d'Anglaterra eren un fàcil blanc d'ironies i aquest va ser, precisament, l'objectiu de la nova comèdia històrica dirigida per Ernst Lubitsch.
L'actriu Henny Porten va donar vida a la futura reina que destronarà a Caterina d'Aragó per caure després en desgràcia, i Emil Jannings dóna vida a un convincent Enric VIII que, segons Herman G. Weinberg -biògraf de Lubitsch-, "responia a la seva condició de monarca robust i brutal, un golafre i un cavaller que tractava a las dames de la cort amb crueltat, un porc i al mateix temps un astut diplomàtic".
Rodat d'acord amb una absoluta fidelitat històrica, però sense renunciar a un sentit de l'humor que, per exemple, l'incita a presentar l'arquebisbe de Canterbury sota una ombra en forma d'art gòtic, l'Ana Bolena de Lubitsch va establir les bases del fluid estil narratiu del cineasta i es va anticipar a moltes altres versions del mateix episodi històric que va provocar el cisma entre Roma i l'Església anglicana. La més popular va ser la protagonitzada per Charles Laughton amb el títol de La vida privada d'Enric VIII (1933), però a aquesta divertida comèdia dirigida per Alexander Korda seguirien d'altres produccions britàniques que com, Ana dels mil dies (1969) amb Richard Burton i Geneviève Bujold, o Enric VIII i les seves 6 dones (1973) amb Keith Michell i Charlotte Rampling, buscaven el certificat de fidelitat històrica que Lubitsh ja havia assolit amb 50 anys d'antelació.
L'actriu Henny Porten va donar vida a la futura reina que destronarà a Caterina d'Aragó per caure després en desgràcia, i Emil Jannings dóna vida a un convincent Enric VIII que, segons Herman G. Weinberg -biògraf de Lubitsch-, "responia a la seva condició de monarca robust i brutal, un golafre i un cavaller que tractava a las dames de la cort amb crueltat, un porc i al mateix temps un astut diplomàtic".
Rodat d'acord amb una absoluta fidelitat històrica, però sense renunciar a un sentit de l'humor que, per exemple, l'incita a presentar l'arquebisbe de Canterbury sota una ombra en forma d'art gòtic, l'Ana Bolena de Lubitsch va establir les bases del fluid estil narratiu del cineasta i es va anticipar a moltes altres versions del mateix episodi històric que va provocar el cisma entre Roma i l'Església anglicana. La més popular va ser la protagonitzada per Charles Laughton amb el títol de La vida privada d'Enric VIII (1933), però a aquesta divertida comèdia dirigida per Alexander Korda seguirien d'altres produccions britàniques que com, Ana dels mil dies (1969) amb Richard Burton i Geneviève Bujold, o Enric VIII i les seves 6 dones (1973) amb Keith Michell i Charlotte Rampling, buscaven el certificat de fidelitat històrica que Lubitsh ja havia assolit amb 50 anys d'antelació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada