Anatomy of a Murder 1959 Otto Preminger
James Stewart, Lee Remick, Ben Gazzara, George C. Scott
Tres anys després del memorable L'home del braç d'or, en què tracta d'un assassinat i d'un aparent assassí, Preminger va participar en la producció d'aquest nou film. Potser pels seus orígens i pels seus estudis (el seu pare era jutge a Viena i ell va llicenciar-se en dret), es diria que equilibra tant el tractament judicial com la peripècia humana, tot respectant les exigències de l'espectacle i les febleses de l'espectador; factors que, tant bon home de negocis com professional del cinema de Hollywood, sempre va tenir molt presents. I a Anatomia d'un assassinat venen ganes d'agrair aquesta actitud comercial, entre altres coses perquè no va en detriment del tema, del seu tractament i del pes específic d'uns personatges convincents en tot moment.
Nominada per sis Oscars, la pel·lícula era probablement massa exigent i, fins i tot, crítica amb el sistema judicial nord-americà per merèixer la plena aprovació dels magnats de l'Acadèmia. I cal dir que, amb la seva agudesa, la fina ironia i un sentit de l'humor que no amaga un profund esceptisme de fons, la novel·la cinematogràfica -que té de base, com moltes altres pel·lícules de Preminger, una novel·la literària- va produir una certa incomoditat i, fins i tot, un sentiment d'escàndol al si de la bona consciència de la societat nord-americà.
De construcció implacablement clàssica, la seva planificació resulta en molts moment del tot intencionadament agosarada. La interpretació de James Stewart brilla, precisament, per la seva austeritat i, al seu costat, es fa evident la sàvia direcció de Lee Remick, del debutant George C. Scott i de Ben Gazzara.
Nominada per sis Oscars, la pel·lícula era probablement massa exigent i, fins i tot, crítica amb el sistema judicial nord-americà per merèixer la plena aprovació dels magnats de l'Acadèmia. I cal dir que, amb la seva agudesa, la fina ironia i un sentit de l'humor que no amaga un profund esceptisme de fons, la novel·la cinematogràfica -que té de base, com moltes altres pel·lícules de Preminger, una novel·la literària- va produir una certa incomoditat i, fins i tot, un sentiment d'escàndol al si de la bona consciència de la societat nord-americà.
De construcció implacablement clàssica, la seva planificació resulta en molts moment del tot intencionadament agosarada. La interpretació de James Stewart brilla, precisament, per la seva austeritat i, al seu costat, es fa evident la sàvia direcció de Lee Remick, del debutant George C. Scott i de Ben Gazzara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada