(Criteris de cinema és un bloc del grup Panorames de cinema)

Els amors de Carmen

The Loves of Carmen 1948 Charles Vidor
Rita Hayworth, Glenn Ford, Victor Jory

Orson Welles -responsable de La dama de Xangai, amb Rita Hayworth, en aquell moment la seva dona- tenia una adaptació de Carmen dins la seva voluminosa cartera de projectes, però a la vista de les seves exigències artístiques -i dels resultats comercials de l'esmentada pel·lícula-, es va optar, una vegada més, per la parella de Gilda i pel mateix realitzador: Charles Vidor.

El rodatge va ser complicat per les relacions de la diva i el productor Harry Cohn; això no obstant, el resultat final acusa, sobretot, la concepció que Hollywood tenia dels tòpics hispànics. Rita Hayworth canta i balla vestida de gitana, però la presència de Glenn Ford amb un mocador de bandoler lligat al cap resulta decididament increible. El triangle sentimental original -entre la gitana, un caporal de dragons i un torero- apareix delimitat dintre del melodrama, d'uns decorats poc convincents a l'hora de recrear la Sevilla de 1920 i de les servituds de l'star system als nombrosos primers plans de l'actriu, pletòrica en la seva bellesa.

Després d'una apòcrifa Carmen negra realitzada per Otto Preminger -Carmen Jones- i l'aportació personal de Sara Montiel -Carmen la de Ronda-, la disponibilitat universal dels drets originals de l'obra de Prosper Merimée, van propiciar nombroses noves versions a principis dels anys 80: l'operística dirigida per Francesco Rosi, la teatral sota la batuta de Peter Brook, la musical de Carlos Saura i la decididament original de Jean-Luc Godard a Prénom Carmen. Això no obstant, en la història cinematogràfica d'un dels tòpics hispànics més universals, Els amors de Carmen figura com la definitiva contribució de Hollywood al subgenere de l'espanyolada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada