Angels and Insects 1995 Philip Haas
Kristin Scott Thomas, Patsy Kensit, Jeremy Kemp
Angels i insectes és la versió fílmica -guionitzada pel mateix Philip Haas amb la complicitat de la seva dona Belinda Haas- de la novel·la Morpho Eugenia, d'A. S. Byatt. Aquesta parteix de la fascinant analogia metafòrica entre una prototípica família victoriana i una colònia de formigues (amb les seves rígides jerarquies, de la reina als esclaus), que els membres de l'esmentada família estudien amb entomològica delectació. L'accés a aquest univers d'aparença esplendorosa, però amb evidentíssims símptomes de decadència, vé servit per l'arribada -prèvia estada a l'Amazones- d'un explorador naturalissta, pobre de recursos però avançat d'idees, que troba en el corpuscle familiar benefactors i antagonistes, mentre traspassa un tèrbol mur d'inexpressables secrets, que acaben dibuixant un desassossegador però ben plausible perfil del conservadorisme britànic del segle XIX.
No són les associacions més aparents (del cinema d'Ivory a la investigació pictórica d'alguns films de Greenaway) les que ens posen sobre la pista dels ascendents més fèrtils d'aquest film. Perquè Angels i insectes actualitza magníficament alguns precedents fílmics tan atractius com els que Welles va treballar El 4t Manament (vegeu la visible hostilitat d'esguards del fill conservador cap al nouvingut progressista); o de melodrama gòtic amb secret, com el que Hitchcock va obtenir d'Atormentada (la casa amb misteris, l'alliberadora confessió femenina sostinguda sobre un rostre en primers plans d'extrema densitat moral). A partir d'aquesta tradició més fílmica que no literària o pictòrica, Haas pot planificar, no ja des d'una estètica autocomplaent, sinó des d'un dinámic ús del punt de vista, amb una càmera que sap sempre què ens ha d'ensenyar, i quin subtil moviment ha d'efectuar per dir més, fins a convertir el film sencer en un inesperat organisme viu.
No són les associacions més aparents (del cinema d'Ivory a la investigació pictórica d'alguns films de Greenaway) les que ens posen sobre la pista dels ascendents més fèrtils d'aquest film. Perquè Angels i insectes actualitza magníficament alguns precedents fílmics tan atractius com els que Welles va treballar El 4t Manament (vegeu la visible hostilitat d'esguards del fill conservador cap al nouvingut progressista); o de melodrama gòtic amb secret, com el que Hitchcock va obtenir d'Atormentada (la casa amb misteris, l'alliberadora confessió femenina sostinguda sobre un rostre en primers plans d'extrema densitat moral). A partir d'aquesta tradició més fílmica que no literària o pictòrica, Haas pot planificar, no ja des d'una estètica autocomplaent, sinó des d'un dinámic ús del punt de vista, amb una càmera que sap sempre què ens ha d'ensenyar, i quin subtil moviment ha d'efectuar per dir més, fins a convertir el film sencer en un inesperat organisme viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada