The Search 1948 Fred Zinnemann
Montgomery Clift, Aline Mc. Mahon, Wendell Corey
Fred Zinnemann, austríac de naixement i format en els ambients socialistes i post expresionistes alemanys, va emigrar als Estats Units quan Hitler va arribar al poder. Profundament antinazi i antiracista, el 1948 va tornar a Europa per començar, amb Els àngels perduts, el que seria una trilogia -completada amb Homes i Teresa- sobre les conseqüències de la guerra. Un film en què la capacitat i la voluntat documentarista de Zimmemann constitueixen el punt de partida bàsic per a la credibilitat i la força del testimoniatge humanístic que aspira comunicar.
Els àngels perduts va obtenir un èxit sonat en uns Estats Units molt sensibilitzats a causa de la guerra, i també segurament pel fet que el tractament de Zinnemann apel·la considerablement a l'emotivitat. Es per aquí, curiosament, que des d'un punt de vista crític se'l podria atacar.
El film americà del vienès Zinnemann, rodat a Berlin, té en la suma de documentarisme i de ficció la seva servitud i també la seva grandesa. El director va haver de passar aquesta maroma; en canvi, els qui van ser regraciats, i justament, amb un Oscar, van ser els guionistes.
Quant a Montgomery Clift, és el protagonista absolut, fent gala de la seva capacitat d'expressar les emocions més intenses sense el més mínim histrionisme i tant sols amb el moviment del seu rostre, i va comprendre, amb el coprotagonista, un quadre lligat i homogeni.
Els àngels perduts va obtenir un èxit sonat en uns Estats Units molt sensibilitzats a causa de la guerra, i també segurament pel fet que el tractament de Zinnemann apel·la considerablement a l'emotivitat. Es per aquí, curiosament, que des d'un punt de vista crític se'l podria atacar.
El film americà del vienès Zinnemann, rodat a Berlin, té en la suma de documentarisme i de ficció la seva servitud i també la seva grandesa. El director va haver de passar aquesta maroma; en canvi, els qui van ser regraciats, i justament, amb un Oscar, van ser els guionistes.
Quant a Montgomery Clift, és el protagonista absolut, fent gala de la seva capacitat d'expressar les emocions més intenses sense el més mínim histrionisme i tant sols amb el moviment del seu rostre, i va comprendre, amb el coprotagonista, un quadre lligat i homogeni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada